Què, tens la regla?

Els/les apren­sius/ives, aneu a lle­gir a una altra banda. Bona part de la meva vida (la de tota dona?) ha girat al vol­tant de si havia de bai­xar la regla, si ho havia fet o si s’estava aca­bant. Ella ha deci­dit la roba, les acti­vi­tats, els grans a la cara. Ella, la innom­bra­ble, és una més. Si calla, bé, i si es fa notar és l’amiga aixa­fa­gui­tar­res. I entre un cicle i un altre, el cap atent: quan em tocava? I si es retarda? Coin­ci­dirà amb un viatge, com estarà el tema de la higi­ene?... I el dolor –ah, el dolor!–, a vega­des inva­li­dant. Tot està regi­rat, ronyons i pits, i l’abdo­men, inflat. Sem­bla que ens pas­sin cor­rents per dins. A vega­des, nàusees, i vòmits, mals de cap lace­ra­dors, insomni. Mala cir­cu­lació. Còlics. Tran­quils. A cal metge, quan pre­gun­tava pel tema em deien la des­ca­rada obvi­e­tat: “Això et passa perquè tens la regla.” Almenys als “meus temps” va ser així. “Tens la regla, ja està.” Més cose­tes. Quan tens la regla –quan ets fèrtil, en diuen, per tant ara, segons això, soc una bonyiga seca–, qual­se­vol recla­mació justa, irada si cal, qual­se­vol iro­nia, pot ser con­tes­tada amb un: “Estàs insu­por­ta­ble, t’ha bai­xat?” Després d’anar vivint, entren en escena la pre­me­no­pausa, i la meno­pausa, dues ger­ma­nes grans de la regla de les quals encara sabem menys. Si teniu 50 anys, sapi­gueu que seran un bon calaix de sas­tre per ubi­car tot allò que expres­seu: des del males­tar amb la pare­lla fins a un cop al genoll fent esport –“no pre­fe­ri­ries fer pila­tes en lloc de boxa?”–... Tot, també la Covid, és culpa de la meno­pausa. Com que ho visc, en puc par­lar. Algun dia, la medi­cina tindrà una mirada oberta, feme­nina, diversa. Pot­ser...