Puigdemont i Junqueras

Abans de fi d’any hi haurà dos fets de gran importància que recauran damunt dels catalans. La reforma de les pensions i la laboral. Ambdós temes depenen exclusivament del govern espanyol i dels acords parlamentaris a les Corts. Dues peticions de la UE perquè Espanya pugui repartir els esperats fons europeus, a canvi de contrapartides. Pensions, reforma laboral i post-Covid ocuparan en els pròxims mesos la política espanyola més que no pas el mal nomenat problema català, que ni de bon tros està superat. Ull, que mediàticament no es vulgui que el problema Catalunya tapi la reorganització de les pensions.

De moment, per preparar el terreny del setembre català –Diada i taula de diàleg– s’ha fet realitat que una fotografia val mes que mil paraules. La del president de la Generalitat, Pere Aragonès, compartint taula a Barcelona amb Felip VI, la d’Aragonès amb Sánchez al Palau de La Moncloa, la dels indultats d’ERC amb Marta Rovira a Ginebra, la dels indultats de JxC a Brussel·les amb Puigdemont. Totes fotos que passaran als annals de la política. La fotografia que tindrà més valor emotiu i probablement més càrrega per a l’Independentisme està per fer. Serà la que s’ha de produir demà entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Ambdós ho han passat malament. L’un, a la presó, i l’altre, a l’exili, i no ha estat plaent que s’hagin tirat els plats pel cap, sovint de manera subliminar. Una situació que pot variar i pot significar l’inici per començar a oblidar la manca d’unitat a l’independentisme. La foto parlarà sense necessitat d’escriure, encara que no hi hagi encaixada entre els dos personatges. La foto de Puigdemont i Junqueras és cabdal i pot fer callar veus d’un costat i de l’altre que han fet enrabiar el panorama polític català en els últims mesos.