‘We need you’

Com que sembla (vaja, quina novetat!) que ERC i Junts no pensen ben bé el mateix sobre el paper que ha de tenir el govern català en tota aquesta persecució del Tribunal de Cuentas (a mi m’agrada escriure-ho així, en castellà) a uns quants membres dels governs de Mas i Puigdemont, el cert és que, a quinze dies que s’esgotin els terminis, el més calent és a l’aigüera. Els socis de govern discrepen, no sé si algú fa pactes per sota de la taula –com si això fos una gran victòria–, i de la Caixa de Solidaritat no en sentim a dir ni piu. Tinc la sensació que, gràcies a l’onada repressiva –és una ironia– i als temps de concòrdia que corren (ara sí, ara sí, que venen, que venen) –és una altra ironia, no es confonguin– la majoria de ciutadans d’aquest país –se’n recorden, d’aquell 1-O?– hem passat de ser actors a simples espectadors. A mi em rebel·la veure com a una quarantena d’alts càrrecs (res, tot plegat Mas, Puigdemont, Junqueras, Romeva, Royo i un munt d’exdelegats del govern) se’ls demanen fiances milionàries. Què s’han cregut, demanar aquestes quantitats per unes suposades irregularitats que no s’han ni jutjat? Em rebel·la, deia. Però em rebel·la encara més veure que els que hi podrien fer alguna cosa s’ho miren com si estiguessin asseguts al sofà. O això sembla. No volen riscos? No se’n veuen amb cor, de recaptar-los? S’ha de convertir ara en una cursa entre ells a veure qui hi fa més, amb el PDeCAT ja obrint comptes per separat i d’altres muts i a la gàbia? On és la solidaritat? Se m’acut, ja sé que no és una idea gaire brillant, que, si el govern es continua fent el ronso, la societat civil (altre cop, sí) els hauria de donar una lliçó i organitzar una gran campanya –encara queden quinze dies– no només per ajudar-los, sinó perquè no se sentin sols. I se m’acut que la podríem fer en anglès. Hi ha països que per coses molt més irrellevants munten grans campanyes i tenen un gran ressò. Aquí no en sabem prou. We need you, es podria dir. Us necessitem. Em sona d’alguna altra cosa, i potser per això m’ha vingut al cap. Però tant és. Perquè aquests quaranta assenyalats pel Tribunal de Cuentas ens necessiten de veritat. Aquests, sí.