Les mentides disparen bales (2)

“Les mentides disparen bales”, titulàvem en un article del mes d’abril. I ens referíem a un cartell electoral de Vox penjat en una estació madrilenya que mostrava una àvia pell blanca amb el cap cot i decandida per una subsistència de 426 euros mentre un jove pell fosca encaputxat l’observa amenaçadorament des de la (pre) potència d’una pensió de 4.700 euros a la qual accedeix per la seva condició de mena. Missatge inequívoc: mentre que la població espanyola de pura casta –respectable i protegible– passa penúries, els aprofitats de fora gaudeixen de prebendes i barra lliure per cometre malifetes. És el recurrent i pervers discurs que associa immigració i delinqüència, un clàssic de l’extrema dreta que Aznar va brodar i que manté la seva força en el PP arrimat a Vox. La veritat? No se l’espera ni se la desitja, no s’ha de destrossar una bona imatge emparada per la llibertat d’expressió ni prohibir la circulació d’idees. Així ho considera l’Audiència Provincial de Madrid, que ahir va desestimar el recurs de la fiscalia contra l’anunci: “Amb independència de si les xifres són o no veraces, ells –els menors no acompanyats– representen un evident problema social i polític”, diu. No sé si s’adonen dels efectes d’enfrontar les classes més vulnerables amb els refugiats econòmics igualment vulnerables. Suposo que sí, que d’això es tracta pels qui promouen el racisme: els crims d’odi estan augmentant exponencialment com es fa palès a la regió de Múrcia amb quatre terribles agressions –una de les quals mortal– en les últimes setmanes. Sí, les mentides disparen bales.