Opinió

De reüll

Felicitat després de 1.221 dies

Passar de res a tot és motiu de felicitat, de sentir-la i també d’explicar-la

No és gaire habitual que, quan preguntes a algú com està, et respongui que és feliç. Així de simple i de contundent. Sempre tenim un all o una ceba que ens acaba fent veure el got mig buit. Aquella bena als ulls que ens impedeix valorar el que tenim i ens fa somiar en futuribles. O la falsa modèstia amb què expressem el contrari del que sentim. O el pensar que és un excés de supèrbia explicar que les coses van bé. Sigui pel que sigui, el més normal és que, a la pregunta de “com estàs?”, la resposta sigui “anar tirant”, “resistint” o qualsevol altre sinònim entristit.

Aquest dilluns, al retrobar-me amb Dolors Bassa, també li vaig preguntar com estava. I amb un somriure em va dir: “Com vols que estigui? Feliç!” I així ho anava expressant als companys que es trobava per la redacció. Per què amagar-ho després de tant patiment? Després de 1.221 dies a la presó, la llibertat és un gran motiu per ser feliç i per dir-ho a tort i a dret. I sí, continuava igual de valenta i convençuda en els seus ideals polítics. Ferma i sense por. Tal com s’expressava el temps que va estar engarjolada. Però ara amb una brillantor als ulls que a través del vidre de la sala de visites de la presó no aconseguies copsar. La Dolors és feliç. Passar de res a tot és motiu de felicitat. De sentir-la i d’explicar-la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.