Prop de bé

Quan preguntava com anem al meu amic el periodista d’El Punt Avui Fidel Balés, em deia amb el seu accent garrotxí: “Prop de bé.” Com més gran em faig més m’adono que tant de bo les coses anessin prop de bé. Tristament no és així i encara em sorprenc quan vaig a algun lloc o demano alguna cosa i veig que s’està fent bé. I això ho podem aplicar tant en l’àmbit personal com públic. Fa la impressió que vivim en un territori on les coses es fan malament per sistema. I això ho dic jo, que soc un optimista incurable, a qui costa molt veure les coses que es fan malament. Sembla com si tot es fes per força. La paraula responsabilitat crec que l’haurem de treure del diccionari. I amb això no vull dir que no hi hagi casos meravellosos. El més trist és que sempre fa la impressió que són una excepció. Citaré alguns fets concrets. Dies enrere va aparèixer al diari que començaven les obres de la nova variant d’Anglès. Em sembla molt bé que es facin millores, com més millor. El que ja no m’agrada tant és que es donin unes discriminacions tan impressionants per aquests mons de Déu.

La carretera d’Anglès me la conec molt bé; per alguna cosa soc fill de Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa. Fa una colla d’anys vaig veure construir la primera variant d’aquest poble. I ara resulta que aquesta no és suficient i se n’ha de fer una altra. Res a dir, com millor servei hi hagi, millor. Però hi ha llocs que no tenen la sort d’anar tan ben servits. Aviat farà un parell d’anys que van posar les típiques ratlles grogues en un petit tram de la carretera que va de Medinyà a Sant Jordi Desvalls. Una merdeta de quilòmetres, com diria el meu net. Els que hi passem molt sovint vàrem respirar. La carretera estava i està molt malament. Doncs han passat prop de dos anys i va per llarg. A part que és una manca d’atenció als usuaris, que no poden fer avançaments en tot el trajecte, és difícil d’entendre que unes obres de mitja dotzena de quilòmetres puguin durar tant. I no crec que la culpa sigui de l’empresa constructora, que la conec i sé que treballen bé.

El que sÍ QUE es veu a primera vista és que fan el més just, res d’eixamplar ponts ni fer una variant a Cervià de Ter. Jo confiava que aquest tram el voldrien posar en marxa aquest estiu, però no. I hem de tenir en compte que un altre petit tram d’aquesta mateix carretera, el que va de Colomers a Verges, encara està pitjor. I d’aquests pocs quilòmetres ni tan sols l’han marcat amb ratlles grogues. I aviat hi haurà forats. Això sí, hi han posat uns rètols que ens diuen que la carretera està en mal estat i no podem passar de 70. Si ens passa alguna cosa, la culpa serà nostra i només nostra. Em sembla bé que facin la variant d’Anglès, però... Ja sé que en una carretera hi circulen milers de vots i a l’altra som quatre conductors mal comptats els que vivim en aquests pobles. Ja sé que l’objectivitat no existeix, però no ens hi podem acostar una mica? O del contrari parlem clar i diguem les coses pel seu nom, fem aquesta carretera perquè hi tenim molt bons militants i els hem de conservar i augmentar. Voleu un altre exemple? Ara és moda comprar via internet. Està molt bé i surt millor de preu, però no us heu trobat que estigueu esperant un dia i l’altre un paquet que no arriba i quan us queixeu us diuen que no éreu a casa per poder-vos entregar la mercaderia? He estat tres dies sense moure’m de casa esperant que vingui el paquet. Al quart dia truco i em diuen el de sempre: han vingut i no hi era. Em vaig emprenyar. L’endemà el tenia. Acabo aquest capítol de greuges explicant que la merda (sic) de Tor i la Tallada i em sembla que la d’altres pobles veïns al Baix Empordà encara va a mar a l’Escala a través del rec del Molí. Des del 2010 que es va començar a parlar del projecte de la depuradora. Si no recordo malament, el juny de l’any passat van anunciar que s’acabaria aquest desastre. Ara diuen que empalmaran amb la depuradora al juliol, que tot està a punt. Us ho creieu? Tot plegat em fa pensar que hi ha un problema de fons. Manca de seriositat. Si fóssim una mica quadrats com els alemanys? Només per posar un exemple. De segur que tot es faria amb una mica més de rigor.

Però perquè no em diguin que soc molt negatiu, deixeu-me explicar que dissabte passat per celebrar l’aniversari del nostre noi gran vam anar a dinar a un restaurant de Boadella que qualificaria de perfecte. Sí, sí, perfecte. L’atenció del servei, el menjar, el caliu que s’hi respirava, el riu que vèiem des de la finestra... Ben diferent del mes que m’han tardat els de Movistar per donar-me d’alta dels seus programes. I no parlem de les esperes dels metges, que ja es dona per sabut que gairebé mai seran puntuals. No fa gaire vaig arribar a haver-me d’esperar una hora. El que diem, tant de bo es fes tot “prop de bé”.