Debat identitari, i tant!

Si avui llegiu aquest article gaire tard probablement ja coneixereu el resultat de la votació al Parlament sobre la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. A mesura que la data d'avui s'acostava, les pressions del nacionalisme espanyol han anat creixent i sortint cada vegada més de to, demostrant que per a Espanya els toros formen part del debat identitari excepte si es prohibeixen a les Canàries.

A Catalunya val a dir que la controvèrsia s'ha portat, almenys fins avui, d'una manera força civilitzada, amb argumentacions diverses, amb raonaments matisats i amb posicions poc o gens maniquees, exceptuant la claca del nacionalisme radical d'Alícia al país de les meravelles espanyoles. Per la banda dels abolicionistes, en canvi, tret d'algun estirabot, hi ha hagut una cura especial per portar la discussió al terreny de la racionalitat i no pas al de la víscera. Un encert. Malgrat tot, potser per la pressió espanyolista, els antitaurins, per al meu gust, han insistit massa a voler deixar clar que la prohibició dels toros no forma part del debat identitari. I tant, que forma part del debat identitari, la prohibició dels toros! I és bo que així sigui, sempre que partim de la base que les identitats nacionals modernes es basteixen no pas apel·lant a les passions o a la contraposició a d'altres països, sinó, en bona part, a partir de la voluntat de construir una societat millor a través del progrés material i els avenços ètics. I voler construir una identitat col·lectiva que, entre altres coses, aboleixi l'exercici de la violència gratuïta no hauria de ser només un orgull sinó un exemple a exportar. Fins i tot a Espanya.