I ara, els souvenirs

Si fan una repassada avui als diaris espanyols (i quan dic espanyols n'hi incloc alguns dels que s'editen a Catalunya) veuran com s'ho han agafat això de la prohibició dels toros que ahir va aprovar (per àmplia majoria, tot sigui dit) el Parlament català. Dicen toros, pero es España, titulava ahir l'Abc el seu editorial. Doncs sí. Diguin el que diguin, en el debat dels toros, a banda de criteris ètics i animalistes, hi suren també les relacions de Catalunya amb Espanya, que aquestes sí que han quedat tocades després de l'estocada de l'Estatut. La votació d'ahir deixa clar, un cop més, que Catalunya i Espanya evolucionen de forma diferent. I que no passa res perquè ho fan amb cert respecte mutu. Els del debat identitari, però, han de tenir clar que la prohibició dels toros d'ahir és més simbòlica que real, perquè la tradició (que ja sé que hi era) d'un espectacle públic que acabava sacrificant gratuïtament un animal ja estava igualment en vies d'extinció. I que pels que ens preocupa que a Catalunya –sobretot des de fora– se'ns associï amb toros, flamenc i sevillanes, la feina de veritat és ara a les botigues de records de la Rambla de Barcelona o de Lloret de Mar. Aquest sí que és un debat identitari! Els milers de turistes que ens visiten cada any se'n van associant Catalunya a la Sagrada Família però també al barret mexicà, a les castanyoles o als toreros que els venen com a “productes típics d'aquí”. I com que el seu aquí és el meu allà, la cosa és complicada. El conseller Huguet, i el mateix ajuntament de Lloret, han intentat reconduir el tema dels souvenirs. Però la meva sensació és que no se n'ha sortit. I posats a prohibir...