Opinió

opinió

La Catalunya alemanya

Els dar­rers dies, hem sen­tit per part del pre­si­dent del Cer­cle d’Eco­no­mia, en les seves jor­na­des anu­als, la rei­vin­di­cació d’una Espa­nya que hau­ria de ser com Ale­ma­nya i no com França, per opo­sar-se al model cen­tra­lista del Gran Madrid.

És apli­ca­ble el mateix con­cepte a Cata­lu­nya? Doncs depèn de les bases de par­tida. De la mateixa manera que un poble té un sol cen­tre, un sol cam­pa­nar, un sol ajun­ta­ment..., l’Espa­nya radial es deriva direc­ta­ment del con­cepte d’uni­tat política. I legítima­ment ens quei­xem de l’abús perquè la regi­o­na­lit­zació espa­nyola és cons­ti­tu­ci­o­nal. Cata­lu­nya també ha de par­tir d’un sol cam­pa­nar? Només de la sin­gu­la­ri­tat de Bar­ce­lona? La res­posta no és òbvia ni clara­ment nega­tiva perquè la Cata­lu­nya de coro­nes al vol­tant de la capi­tal és ple­na­ment activa, només lleu­ge­ra­ment com­pen­sada per tres capi­tals de província.

La Cata­lu­nya a l’ale­ma­nya impli­ca­ria, per exem­ple, el Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura a Lleida –com va fer Pas­qual Mara­gall–, que, al cap i a la fi, és a una hora en TAV de Bar­ce­lona. El Depar­ta­ment d’Indústria podria estar al Vallès. I la bibli­o­teca pro­vin­cial, pot­ser a Man­resa.

La llei i carta de capi­ta­li­tat de Bar­ce­lona és meres­cuda per sub­si­di­a­ri­e­tat, no per capi­ta­li­tat. Perquè la seva ciu­ta­da­nia és capaç d’auto­go­ver­nar-se i perquè és molt nom­brosa es deriva que els bar­ce­lo­nins tin­guin dret a carta, per dret de ciu­ta­da­nia, no per resi­dents a la capi­tal. Com també en tenen un altre milió d’habi­tants fora, per exem­ple cons­ti­tuint un con­sorci de for­mació pro­fes­si­o­nal al Vallès.

La democràcia a Amèrica del Nord ja va ser sen­si­ble al fac­tor capi­ta­li­tat per fer-lo democràtic i no a la fran­cesa: la capi­tal de l’estat de Nova York no és la gran ciu­tat, sinó Albany, a tres-cents quilòmetres. Com si la capi­tal de Cata­lu­nya fos Igua­lada. Tam­poc no cal anar tan lluny, però Cata­lu­nya demana una regi­o­na­lit­zació inte­rior amb cri­te­ris d’equi­tat ter­ri­to­rial. Per exem­ple, no és admis­si­ble que la major part de la inversió fer­roviària cata­lana de 40 anys d’auto­go­vern (L9 i altres) sigui al Bar­ce­lonès, pagada per tot Cata­lu­nya, i que seguim vivint dels fer­ro­car­rils de fa més de cent anys. Aquest fet cons­ti­tu­eix molt poca pers­pec­tiva de país i la manca de recur­sos no excusa la mirada curta. Com tam­poc és admis­si­ble que, a la madri­le­nya, no només les con­se­lle­ries, sinó tot tipus d’orga­nis­mes amb pres­su­pos­tos públics es con­cen­trin sola­ment a la capi­tal.

Com a Ale­ma­nya i igual que el que demana el Cer­cle per a Espa­nya, el model germànic conté una con­seqüència econòmica deci­siva: fer un país més efi­ci­ent i més eficaç, no sola­ment més just, que per si sol ja ho jus­ti­fi­ca­ria.

Per fer aquest pas, cal superar un vell enfo­ca­ment i mirar Cata­lu­nya en con­junt. Evi­tar caure en el fet de con­tem­plar Bar­ce­lona com a sin­gu­la­ri­tat opo­sada a la resta. Sense Bar­ce­lona, Cata­lu­nya pot­ser seria com la Pro­vença, s’ha afir­mat sovint per jus­ti­fi­car la supe­ri­o­ri­tat i espe­ci­fi­ci­tat bar­ce­lo­nina, la seva lògica autònoma. Però sense Cata­lu­nya, Bar­ce­lona seria Mar­se­lla. El pro­jecte equi­li­brat empata amb­dues rea­li­tats: no hi ha cen­tre sense cer­cle. I Cata­lu­nya és bas­tant un semi­cer­cle, obert al mar i obert al món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia