Rentar la cara; salvar el cul

Aviat farà un any de la fugida reial i l’operació per blanquejar la corona i per rentar la cara al rei del discurs del 3 d’octubre avança inexorablement. Davant dels focus i per darrere. El 3 d’agost de l’any passat vam saber que Joan Carles I s’instal·lava als Emirats Àrabs, on, sembla, encara roman. En aquest temps hem tingut notícia que la fiscalia suïssa l’investiga, que els inspectors d’hisenda i fiscals espanyols altra feina tenen i que el PSOE s’ha negat fins a tres vegades –aviat quatre– que el Congrés escruti com ha acaparat la fortuna. El seu fill, l’hereu, no s’ha desdit ni una coma de l’a por ellos, però s’ha aprofitat d’aquest clima de diàleg que impera després del 14 de febrer per venir tant com ha pogut al nord-est del seu reialme, on és adulat per les elits, mig ignorat per les institucions i xiulat al carrer. L’excusa que s’ha empescat el govern per compartir-hi taula només quan coincideixen ajuda a la rentada de cara. Els tribunals, per descomptat, no s’aturen: la seva efígie ha d’estar en lloc principal dels ajuntaments per ordre judicial, segons sentència del Tribunal Suprem. Tot hi ajuda, però la neteja a fons, la gran operació, és la que anunciava l’exministra Carmen Calvo fa setmanes en una entrevista a RTVE. “La Casa Reial i el govern espanyol treballen en mesures de modernització de la monarquia”, deia, i contraposava la figura de l’emèrit amb la de Felip VI, que, hi afegia, havia pres decisions “molt austeres”. Ara pla! I acabava: “La monarquia s’ha d’adequar als estàndards ètics d’una societat que és exigent.” Ja sabem que per al més monàrquic dels partits republicans aquesta adequació no passarà ni per les urnes ni pel control parlamentari. Així és que Calvo ha deixat feina pendent al que era el seu número 2, Félix Bolaños, l’anomenat nou Rasputin de La Moncloa, que, sense remor, haurà de vestir la mona. Perquè saben que rentar la cara del rei és salvar el cul de Sánchez i dels que s’aferren a la trona del règim del 78.