Cotxe elèctric ‘Made in Spain’?

La setmana passada el govern espanyol va aprovar la inversió d’uns 4.300 milions d’euros del fons europeu Next Generation a la indústria de l’automòbil. La injecció es farà durant els propers dos anys i ha de servir, segons ha explicat la ministra d’indústria Reyes Maroto, per a la reconversió del sector de l’automòbil i la transició dels cotxes de combustió als cotxes elèctrics. A més, es persegueix la producció íntegra del vehicle elèctric a Espanya. Això significa que tota la cadena de valor, o en gran part, hauria de ser ‘Made in Spain’, la qual cosa passaria per la producció de bateries, l’obtenció de tots els components així com l’acoblament fins a l’obtenció dels vehicles acabats.

La transició cap als cotxes elèctrics és inevitable. La reducció d’emissions a què es van comprometre els països signants dels Acords de París obliga a una transformació profunda dels processos de producció i de consum, en els quals la mobilitat elèctrica jugarà un paper destacat. Òbviament, l’èxit de la transició es produirà si, juntament a la injecció de diners a la indústria, també s’injecten recursos a garantir els serveis i les infraestructures necessàries, com la generalització de punts de recàrrega, l’abaratiment de preu d’aquests vehicles o l’adaptació d’edificis i espais urbans.

El govern central defensa la idea que tenir una fàbrica de bateries a Espanya és indispensable per a garantir la fabricació de vehicles elèctrics a l’Estat. Atès que no existeix cap empresa d’automòbils espanyola, i que el desenvolupament de la tecnologia elèctrica acostuma a abordar-se a la casa matriu, tenir les bateries al costat de la producció serà, indubtablement, un atractiu per als fabricants.

Dit això, caldria tenir present que la dinàmica productiva mundial opera en un sentit força diferent a l’estratègia dissenyada pel govern espanyol. Durant les darreres dècades, els processos industrials s’han fragmentat en moltes fases, que s’han desenvolupat en diferents llocs del món. Així, l’especialització dels països s’ha materialitzat en tasques concretes més que no pas en productes complerts. Avui dia, les matèries primeres, els productes semi-elaborats i els béns finals circulen per tot el món, creuant vàries fronteres abans d’arribar al consumidor final. Els processos de ’desintegració de la producció’ i ’globalització de les cadenes de valor’, malgrat haver-se frenat parcialment per la pandèmia, tenen com a finalitat l’abaratiment de costos i l’eficiència productiva. D’aquí que les polítiques per afavorir la indústria de vehicles elèctrics haurien de posar l’eficiència per damunt de qüestions patriòtiques. La producció no entén de fronteres, i encara menys d’orgulls nacionals espanyols.