Raça humana
Un premi molt merescut
Metgesses, infermeres, investigadores, refugiades... que han parat el vent amb les mans –en paraules d’una d’elles– i que han estat distingides amb el Premi Internacional Catalunya, guardó creat el 1989 amb què la Generalitat vol reconèixer, enguany, la contribució essencial de les dones immigrades a la lluita contra el coronavirus. Molt just, merescut i ben raonat reconeixement atesa l’elevada feminització del món sanitari i la incorporació creixent de professionals d’origen extraeuropeu, les quals han estat a primera línia per frenar l’avenç de la Covid. Dones com ara Samar Sinjab, de Damasc, que va emigrar a Itàlia per estudiar medicina i ha perdut la vida intentant salvar-ne d’altres tot parant el vent amb les mans al principi de la pandèmia; la seva filla Dania El Mazloum segueix els seus passos. O com Tijana Postic, nascuda a Sarajevo que de petita fugí de la guerra dels Balcans i que com a directora d’infermeria del Consorci Sanitari de l’Anoia va organitzar la resposta a un dels primers focus de coronavirus, el d’Igualada. O com la doctora Anxhela Gradeci, refugiada albanesa que ha treballat en dos dels hospitals més durs de Londres i dona suport a joves en situació econòmica precària perquè puguin estudiar medicina. O com Özlem Türeci, filla d’immigrants turcs a Alemanya que ha excel·lit en la recerca sobre el càncer i és cofundadora de BioNTech, des d’on ha contribuït al desenvolupament de teràpies d’ARNm contra la Covid. El nostre aplaudiment per a elles, que en representen moltes altres, i per a qui ens les fa visibles.