Visca el Festival Z!

Si volem joves als tea­tres cal que pro­gra­mem joves en els tea­tres. Aquest cap de set­mana pas­sat a Girona, en el marc del Fes­ti­val Z, hem vist joves de menys de 30 anys als esce­na­ris i hem vist joves de menys de 30 anys a les pla­tees. S’ha cele­brat la pri­mera edició del Fes­ti­val Z, un espai per a cre­a­dors escènics de menys de 30 anys. Un nou fes­ti­val que trenca en sec el dis­curs con­tra­dic­tori de donar pas a la joven­tut sense que apa­re­guin mai enlloc. Un nou fes­ti­val que ha nas­cut per que­dar-se. On són els cre­a­dors escènics de menys de trenta anys? És la pre­gunta que es fa el direc­tor artístic i impul­sor del Fes­ti­val Z, Jordi Duran, que, amb encert i envol­tat d’un bon equip, han enge­gat la pri­mera edició del fes­ti­val.

Cinc obres de tea­tre, tau­les rodo­nes i pitc­hings han posat en relleu que els joves tenen mol­tes coses a dir-nos i que ells tenen mol­tes ganes d’expli­car-les. Als esce­na­ris del Fes­ti­val Z hem vist com es viu la femi­ni­tat sent jove i negra a la Cata­lu­nya con­tem­porània, la recerca de la lli­ber­tat sexual o de gènere, com viuen els joves la diferència i el man­tra que cal ser algú en aquesta soci­e­tat, com fer espe­cial el dia a dia, l’avor­ri­ment, des de l’humor i la para­doxa o com es beu de la tra­dició per crear de nou.

Els joves par­len, només els hem de donar espai per tal d’escol­tar-los. Els joves menors de trenta anys tenen mol­tes coses a dir i a dir-nos. “Jo vull enten­dre el món actual i els joves me l’expli­quen”, va dir en una taula de debat l’actor Xicu Masó, que és entre l’equip que ha esco­llit la pro­gra­mació del fes­ti­val. La vaig tro­bar una bella i encer­tada afir­mació.

Ano­teu aquests noms: Katja Daro, com­pa­nyia Arts­Trilök, com­pa­nyia Qui­si­gui, Pilar de Dos i com­pa­nyia Atzu­cac. Aquests són els que hem pogut veure als esce­na­ris de la pri­mera edició del Fes­ti­val Z. Però no guar­deu la lli­breta perquè en venen més, i venen amb força. No sigueu els últims a escol­tar-los. Pro­gra­ma­dors, només cal que atu­reu una mica les dinàmiques de les pro­gra­ma­ci­ons tea­trals actu­als i comen­ceu a incloure’ls a les pro­gra­ma­ci­ons. I públic, doneu-los una opor­tu­ni­tat i on els veieu pro­gra­mats com­preu entra­des. Que tin­guin la opor­tu­ni­tat de pujar als esce­na­ris i encer­tar-la i equi­vo­car-se, com tot­hom. I com deia la veu en off després de cada funció: Visca el Fes­ti­val Z!