Prou monuments a la barbàrie

Un monument que representa la barbàrie de la dictadura no pot ser mai un monument per a la pau i la concòrdia. No hi hauria d’haver cap mena de dubte, però en aquest país hi ha qui desconeix el significat dels dos últims termes, i respecte als dos primers s’embolica amb disquisicions sobre democràcia sense llei i llei sense democràcia. El monument és en aquest cas –d’altres continuen exposats a tot el país– el monòlit de 45 metres aixecat a Tortosa, damunt del riu, en commemoració de la batalla de l’Ebre, que va ser inaugurat pel Generalísimo el 1966 i que la Generalitat pretenia desmuntar a partir de la data simbòlica del 18 de juliol si no hagués estat perquè el 28 de juny un jutjat de Tarragona va ordenar la paralització dels treballs, i ho va fer –tot s’ha de dir– a demanda d’entitats de la societat civil que el volen mantenir. Trobo que l’assignatura pendent més inajornable que tenim tantes dècades després és la presa de consciència clara, sense embuts ni eufemismes, del que és una dictadura i del que va ser el règim que la va encarnar a través del cop d’estat del 36. Avui la llei de memòria democràtica torna al Consell de Ministres per a la seva aprovació definitiva, i entre les mesures que inclou hi ha la ressignificació del Valle de los Caídos –i es deixarà de pagar els 340.00 euros anuals a la fundació!–, la nul·litat de les condemnes i sentències dictades pels òrgans de repressió franquista, la retirada d’elements d’exaltació dels guanyadors i el reconeixement del paper actiu de les dones en la defensa de la legalitat republicana. O veritat i reparació o barbàrie.