Senyor bisbe, el Concili Vaticà segon

Senyor bisbe, quan Jaume Cam­pro­don ocu­pava el seu càrrec, un mem­bre de la cúria comen­tava que a allò que el bisbe hau­ria de dir que no, millor no comen­tar-li-ho. Ho deia a propòsit de la con­vivència pre­ma­tri­mo­nial dels joves, també els catòlics. Déu me’n guard d’ofen­dre’l, però vista la sobrecàrrega de parròquies que tenen els rec­tors per la falta de cape­llans, i les bai­xes de laics, pot­ser els cal­dria fer exa­men de consciència i apro­fun­dir en el Con­cili Vaticà segon, una eina que ofe­reix una nova visió de les rela­ci­ons amb la soci­e­tat. L’Església giro­nina, igual que la resta de con­fes­si­ons reli­gi­o­ses, ha de ser part activa de la soci­e­tat. Repre­sen­teu mol­tes per­so­nes. I, pot­ser, us evi­taríeu sen­tir allò que no cal con­sul­tar segons què al bisbe.