Opinió

De set en set

Ahà!

Les cançons són addiccions. L’impuls elèctric que travessa el món de Måneskin (en danès, “claror de lluna”), un grup de rock italià que faríeu bé d’investigar, indica que bufen vents de canvi. Enmig de la deriva conscient d’una humanitat convertida en el seu propi virus, encara hi ha joves amb un talent desbordant i una personalitat única. Com que odiar és d’imbècils, els haters dels guanyadors del Festival de la Cançó de Sanremo i d’Eurovisió 2021 no cal que seguiu llegint. Måneskin és un quartet format per Victoria, Damiano, Thomas i Ethan. Tots porten les ungles negres i els ulls ultramaquillats. L’estètica glam, les lletres crítiques amb el sistema i la idea avantguardista que no hi ha bellesa sense cultura han portat aquests banderers de la llibertat a un èxit mundial absolut. A la premiada Zitti e buoni (Calladets i bons), Damiano escriu sobre la recerca del sentit del temps, la redempció a través de la música, l’inconformisme i el valor de la diferència, i la necessitat de no compartir la bogeria dels poderosos que parlen sense saber de què coi parlen: “Sono fuori di testa, ma diverso da loro.” Amb I Wanna Be Your Slave (Vull ser el teu esclau) han parit un dels videoclips més excitants de la història del rock: fetitxisme màxim, referències artístiques en cadena i una sensualitat fora mida. Marquen el contrast entre el seny i la rauxa, entre el bon noi i el gàngster, entre l’excentricitat i la llàgrima, entre el guany i la pèrdua, entre David i Goliat, entre la joguina sexual i el docte professor. Måneskin és d’aquelles bandes que no s’espatllen, addictes a una sola droga: la feina ben feta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.