Escrit per Teresa Pàmies

El meu article d’opinió d’avui consisteix a oferir-vos algunes frases de Teresa Pàmies, veritables aforismes molt més intel·ligents que moltes de les piulades actuals, amb el desig gens dissimulat que us faci de pont per arribar als seus llibres. Bones vacances amb prudència!

“Tres mesos de guerra no són tres mesos de pau. Cada dia, cada hora de tres mesos de guerra revolucionària passen coses i cadascuna d’aquestes coses deixen empremta en la persona que les viu, li donen alguna cosa i li exigeixen molt. Érem protagonistes de fets que ens transformaven. El risc, la responsabilitat, la necessitat de definir-se davant mil dilemes i problemes urgents ens donarien coneixements que només més tard –molt més tard– anaven a reflectir-se en la personalitat de cadascú.”

“Va haver d’aprendre a dirigir, a manar, a comptabilitzar, a persuadir, a verificar, a discutir i a convèncer. En una paraula: a governar.”

“Quan la història va de pressa no és possible anar a poc a poc. Un no sap si córrer és resultat o és conseqüència de les ràpides transformacions de cada moment. L’única cosa que sap és que no pot, no ha de parar-se. I corríem, corríem.”

“La pornografia és l’arma ideològica de la burgesia decadent.”

“Va ser una guerra terrible, però llavors no ho sabíem. Ens va forjar i la forgem. Trigaríem molt a desxifrar el seu significat, en saber el que va poder haver-nos donat i el que ens va treure, el que ens va donar i el que li vam donar.”

“Els ideals d’emancipació no es recolzaven en textos morts ni en xifres gelades sinó en la capacitat d’estimar i de patir pel que estimes.”

“Entre la runa va aparèixer un bracet. El recordaré sempre, encara que visqués mil anys. He de recordar-ho. Seria un crim oblidar-ho.”

“Elles carregaven amb el pes de l’èxode, les criatures, els vells, els malalts…”

“Volia aprendre, instruir-se. S’instruïa i aprenia, però no entrava en calor. El foc de la saviesa i de l’humanisme contingut en els llibres la deixaven freda, sense l’ardor sublim que desprenen els nostres clàssics.”

“El meu marit, que va ser un idealista, deia que viure a gust no era fàcil, que havia de renunciar a certes coses per viure a gust.”

“Es nega a acceptar la derrota i, per tant, a analitzar les raons de la mateixa.”

“Li calia viure un amor com aquell, provocador i desorbitat, per a conèixer-se.”

“Tot era autèntic en ell: la seva energia i la seva debilitat; les seves conviccions i els seus dubtes, el seu amor i el seu cansament de l’amor, la seva alegria i la seva recança. Tot era de llei, l’autenticitat té aquest do. Ho penetra tot.”

“Com totes les noies havia somiat un amor de novel·la francesa i, com totes les noies ben criades i aconsellades per les santes monges, creia que l’amor de les novel·les era una mica indecent, pecaminós, sobretot el de les novel·les franceses.”

“Fa 18 anys que espera. Però espera activament. No se li pot aplicar l’adagi d’“el que espera desespera”. En l’espera llarga i activa ha trobat allò que en diuen equilibri vital. Fora cínic d’afirmar que hi ha trobat la felicitat.”

“Llegir la carta del pare és escoltar la paraula indiscutida del pare, mantenir el lligam obligat amb el món del pare, combatre l’oblit del pare, saber que hom té un pare i aprendre a ésser com ell.”

“Té 50 anys i no coneixerà mai més aquell amor boig, aquella passió viscuda als 30, amb un home desconegut, encara desconegut al cap de tants anys: potser perquè ja ni té ganes de tornar-ho a viure.”

“Els fills dormen, la cuina és neta, el menjador, tranquil i ella pot cosir serenament després d’una jornada de neguits, càlculs, feines desagradables i embrutidores. Li agrada cosir. Li agrada fer coses boniques amb les seves mans, mirar-les després i dir-se: «Això ho he fet jo, amb aquestes mans.» És una vocació, és un dot d’artesà i ella frueix en practicar-lo. S’hi ha de guanyar la vida, i aquest és l’aspecte angoixós de la vocació.”

“Hi ha moltes maneres de viure, o sigui: viure no vol dir la mateixa cosa per a tothom.”

“Ha dit «la nostra» fàbrica. La clau de tot la té aquesta paraula. Quan un obrer diu «la nostra fàbrica» no ho fa amb el mateix to ni pels mateixos motius i drets que ho faria l’amo o la Sociedad propietària. En dir «la nostra» vol dir «nosaltres, els obrers», vol dir «el nostre pa», vol dir també «el nostre demà», la nostra força.”