Codi vermell a les olimpíades

Una de les millors esportistes de la història, Simone Biles, va anunciar ahir que es retirava de la final de grups de gimnàstica femenina. ”He de concentrar-me en la meva salut mental. En aquest moment, crec que és més important que l’esport”, va explicar. Missatges com el de Biles dirigits a protegir la ment i el cos de les múltiples pressions diàries són cada vegada més nombrosos en aquesta època que ens ha tocat viure, tenyida, a més a més, d’una pandèmia que ja no sabem si és causa o conseqüència d’aquest món que construïm. Ahir mateix, els experts posaven el focus en la importància de protegir la salut mental ja al primer símptoma, la qual cosa xoca amb un sistema sanitari públic en què la salut mental ocupa l’últim esglaó de l’assistència. Que tota una esportista d’elit, amb els recursos que l’envolten, es plantegi i decideixi abandonar la feina i l’esforç que ha dedicat durant anys a una pràctica esportiva confirma la importància d’una bona salut mental i la vulnerabilitat de l’ésser humà davant una realitat que cada vegada és més angoixant per a qui la pateix. L’exemple de Biles, com el de tants altres que han posat el focus en la salut mental –la tennista japonesa Naomi Osaka es va retirar del Roland Garros pel mateix motiu–, ha d’obligar a posar el focus en la salut mental.