Punts lila contra la violència

Irene Montero, ministra d’Igualtat, ha reconegut el que és un autèntic contrasentit en la lluita contra la violència masclista: sovint, per a una dona maltractada, el moment que decideix separar-se i denunciar no és de recer per a l’inici d’una vida lliure, sinó, ben al contrari, de màxima exposició per a la seva seguretat. La qual cosa és deguda, al meu parer, a la combinació de dos factors de nefastes conseqüències: l’agressor se sent amenaçat, perd el control i mata qui ja no pot dominar i l’Estat, malgrat els mecanismes desenvolupats en els darrers anys, no ofereix suficient empara a la víctima: com s’explica que policies i jutges hagin determinat un nivell baix de perill per a un munt de casos acabats en assassinat? Actualment només el 20% de les dones que han patit atrocitats físiques, sexuals i emocionals per part de les parelles s’atreveixen a fer-ho públic; mentrestant els feminicidis creixen. Aplaudim en aquest escenari el pla de quinze mesures urgents impulsat pel departament d’Igualtat, amb la participació de Drets Socials, Interior, Sanitat i Justícia i aprovat dimarts pel Consell de Ministres. Un pla que vol reforçar la protecció –tot i que no hi hagi denuncia–, donar formació reglada als cossos policials, al personal de justícia i a d’altres agents –imprescindible per a la detecció i avaluació del risc– i implicar més directament la societat, de manera que qualsevol local, universitat, empresa i persona actuï com un punt lila, un espai on la dona que ho necessita pugui demanar ajuda. S’hi ha d’arribar a temps i erradicar aquest problema estructural.