Les vacunes, això sí que divideix!

Cada setmana em faig el propòsit de deixar estar el tema de la pandèmia, i ja veuen que no sempre me’n surto. Ara mateix, en plena cinquena onada, el debat gira al voltant de l’obligatorietat de la vacunació. I no és el primer cop que se suscita a Catalunya. L’any 2015 n’hi ha haver un de molt intens arran de la mort, per diftèria, d’un nen de 6 anys d’Olot. El nen no havia estat vacunat. I les veus a favor i en contra de la decisió presa pels pares es van fer sentir durant molt de temps. De moment, i a causa de la gran acceptació de les vacunes contra la Covid entre la població,

vacunar-se segueix sent una recomanació. Però veure que un país veí com França opta per fer-la obligatòria entre els professionals sanitaris i els que estan en contacte amb col·lectius vulnerables, i que hagi anunciat mesures encaminades a restringir els drets de les persones que no es vacunin, ha encès allà i aquí totes les alarmes: les d’aquells que es resisteixen a vaccinar-se i les dels que, tot i estar a favor del fàrmac, temen les retallades dels drets individuals. Mentiria si digués que tinc una posició clara al respecte. Només puc dir que el fet d’estar vacunat o no genera incomoditats i tensions en el si dels nuclis familiars, d’amistats i en entorns laborals. És això i no pas el procés d’independència el que divideix!