No són joves, són els últims de la cua

La costa és plena a vessar d’estiuejants. Més d’aquí que pas d’allà. Gairebé tot ho fan amb mascareta. Mantenir la distància, però, ja són figues d’un altre paner. D’aglomeracions, això sí, no se n’estalvien cap. N’hi ha molts. De dia. De nit no són ells. Són els seus fills o els seus nets. La nit, ai, la nit! És a la fresca quan els joves s’agrupen per beure en colla. Per un cop el sistema s’ha adaptat als seus hàbits i el toc de queda s’ha ideat per a la matinada, a l’hora que als festivals de música, les platges, els mercats i els passejos –atapeïts hores abans– ja no hi queda gent. Els joves! Aquells que el sistema ha posat a la cua per ser vacunats. Els demanen el que no ens exigeixen a d’altres quan fa sol. No són els joves, són els últims.