Opinió

Tribuna

Els incendis s’apaguen a l’hivern

“Menys postureig amb màniga de camisa per sortir al TN amb el paisatge cremat de fons i més mitjans i lleis valentes per fer front a la gestió del bosc i contenir els incendis

Els tres grans incen­dis que s’han decla­rat a Cata­lu­nya aquest estiu (Cas­tellví de Rosa­nes-Mar­to­rell, el Port de la Selva-Llançà i Santa Coloma de Que­ralt) han cre­mat 2.300 hectàrees de superfície fores­tal i de con­reu. Una xifra que ens pot sem­blar d’entrada molt ele­vada i pre­o­cu­pant però que si la pon­de­rem amb la superfície fores­tal total de Cata­lu­nya (2.047.093 hectàrees) repre­senta tan sols poc més de l’1%. Aquesta rea­li­tat en cap cas pot ser­vir per mini­mit­zar l’impacte dels incen­dis al nos­tre país, però sí que ens hau­ria de per­me­tre afron­tar un debat serè i valent per saber què volem ser quan siguem grans.

Quan veiem el foc de prop que engo­leix el pai­satge que estem acos­tu­mats a con­tem­plar des de la fines­tra de casa se’ns des­perta un sen­ti­ment de tris­tesa i impotència que ens remou la consciència. Ens enco­ma­nem en cos i ànima als equips d’extinció perquè parin els peus al foc, cre­uant els dits perquè el vent afluixi i les con­di­ci­ons mete­o­rològiques aju­din a sufo­car les fla­mes. I així és com anem con­ver­tint el cos de Bom­bers en una lliga de super­he­rois fantàstics per plan­tar cara a la situ­ació més esfereïdora, i a qui hem dele­gat tota la res­pon­sa­bi­li­tat per atu­rar el foc i, posats a dema­nar, els efec­tes del canvi climàtic. Com a soci­e­tat sem­bla que hem dimi­tit de les nos­tres res­pon­sa­bi­li­tats i les hem tras­lla­dat gai­rebé exclu­si­va­ment als milers d’homes i dones que cada dia arris­quen les seves vides per ges­ti­o­nar una emergència amb qua­tre duros mal comp­tats i mit­jans insu­fi­ci­ents, si no obso­lets. Sort en tenim de la seva capa­ci­tat tècnica, d’orga­nit­zació i de reacció i del seu talent, reco­ne­gut i pres­ti­giat inter­na­ci­o­nal­ment, menys a casa, és clar. Aquí, al que intenta fer un salt cap amunt l’esti­rem dels peus per evi­tar que des­ta­qui i l’ensor­rem en la medi­o­cri­tat.

Fa anys que ens adver­tei­xen del perill que supo­sen els incen­dis fores­tals de nova gene­ració, que, avui, ja no ame­na­cen només el pai­satge que veiem des de la fines­tra de casa sinó a nosal­tres matei­xos com a éssers humans. En la dar­rera dècada a Europa han mort més per­so­nes en incen­dis fores­tals que no pas en actes de ter­ro­risme. I què hem fet? Doncs hem reforçat els sis­te­mes de segu­re­tat de tots els aero­ports, hem creat uni­tats anti­ter­ro­ris­tes d’elit, arxius com­par­tits d’infor­mació entre els ser­veis d’intel·ligència de dife­rents països i hem sotmès la ciu­ta­da­nia a uns nivells de con­trol que sovint vul­ne­ren els més ele­men­tals prin­ci­pis de lli­ber­tat per­so­nal i inti­mi­tat. Tot, en prin­cipi, per fer front a l’amenaça ter­ro­rista, que evi­dent­ment exis­teix i a la qual cal des­ti­nar recur­sos, però hem fet molt poc per pro­te­gir-nos dels grans incen­dis que avui ame­na­cen la vida de cen­te­nars de milers de per­so­nes arreu del pla­neta. Seria fals i injust dir que no s’ha inver­tit gens en aquest camp, però el cert és que la com­pa­ració deixa en evidència que per als gover­nants l’emergència climàtica, i espe­ci­al­ment els seus efec­tes sobre l’evo­lució dels incen­dis, lamen­ta­ble­ment no és ara com ara una pri­o­ri­tat.

L’experiència i el conei­xe­ment acu­mu­lats en els dar­rers anys, sobre­tot des del malau­rat acci­dent mor­tal que el 2009 va cos­tar la vida a cinc bom­bers a Horta de Sant Joan, han permès con­te­nir l’avanç dels incen­dis d’aquest estiu sense posar en risc extrem els equips d’extinció des­ple­gats din­tre del perímetre del foc. Hem après molt i molt ràpid per poder enten­dre el llen­guatge d’aquests nous focs, i a Cata­lu­nya avui tenim els millors experts en la matèria, sigui al mateix cos de Bom­bers de la Gene­ra­li­tat, al Cen­tre Tec­nològic Fores­tal de Cata­lu­nya o a la Fun­dació Pau Costa, per citar només alguns exem­ples. “A vega­des no som cons­ci­ents del camí recor­re­gut”, em recor­dava fa pocs dies Marc Cas­tell­nou, ins­pec­tor de Bom­bers, ana­lista en cap dels GRAF i un dels prin­ci­pals experts de referència inter­na­ci­o­nal. Ja va sent hora que l’admi­nis­tració pública, i en el seu nom els nos­tres gover­nants, no només escol­tin la veu d’aquests experts, o ho facin veure, sinó que facin un pas enda­vant i posin l’admi­nis­tració al ser­vei d’aquests objec­tius. Menys postu­reig sense cor­bata per sor­tir al TN amb el pai­satge cre­mat de fons envol­tats de micròfons i càmeres, i més mit­jans i lleis valen­tes per fer front a la gestió sos­te­ni­ble del bosc i con­te­nir l’amenaça dels nous focs fores­tals. Els incen­dis s’apa­guen a l’hivern, no a l’estiu amb màniga de camisa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.