‘Ecòpates'

Van arri­bar sense fer fressa, ves­tits amb gra­no­tes blan­ques, van des­tros­sar un camp de blat supo­sa­da­ment transgènic i ells matei­xos es van fer fotos men­tre per­pe­tra­ven el gra­mi­ni­cidi i el ridícul. Després va resul­tar que havien errat l'objec­tiu, que van dir blat (transgènic) sense tenir-lo al sac, i ara el pobre pagès té més motius per odiar els ecòpates. El més nor­mal hau­ria estat que Gre­en­pe­ace, sem­pre ama­tent, s'hagués afa­nyat a con­dem­nar l'acció. No es dedi­quen a això, a vigi­lar el món i a pro­te­gir-lo dels exces­sos humans? D'acord que els anònims assal­tants ves­tien gra­no­tes sos­te­ni­bles i que també abra­cen la causa eco­lo­gista, però no hi deu haver una forma més directa d'agre­dir el medi ambi­ent que aixa­far la terra i els fruits que dóna. Gre­en­pe­ace, però, tenia altra feina. Ho vam saber un parell de dies després quan la notícia va esquit­xar els tele­notícies: a Cata­lu­nya hi ha un port espor­tiu cada deu quilòmetres de costa i la cor­rupció urbanística es menja el lito­ral amb quei­xa­la­des de tauró. Gre­en­pe­ace acom­pa­nyava el seu informe amb foto­gra­fies col­pi­do­res que mos­tra­ven la manera com, més l'home que no pas el temps, ha cas­ti­gat el pai­satge dels pobles cos­ta­ners. Con­tem­plant les imat­ges, molts hote­lers o res­tau­ra­dors es deu­rien sen­tir com el pobre pagès del camp de blat. Gre­en­pe­ace no men­teix pas, segu­ra­ment fins i tot fa curt a l'hora de denun­ciar els dis­ba­rats come­sos en nom del turisme. Però difon­dre les postals a finals de juliol, jus­ta­ment quan el sec­tor mira amb espe­ran­ces cap a l'agost per veure si sal­varà la tem­po­rada, és tre­pit­jar el sem­brat i és cre­mar la collita. Sem­pre ens recor­den que el lito­ral enve­lleix mala­ment però, si mirem terra endins, el pano­rama no millora pas. Les ciu­tats crei­xen arreu, sovint també creix la seva llet­jor i, en ter­mes ecològics, no és tan impor­tant si ho fan cap aquí o cap allà sinó més aviat com ges­ti­o­nen els resi­dus que gene­ren i quina ener­gia con­su­mei­xen per il·lumi­nar-se. Vora mar i terra endins.