El campió no es pot casar

Ja ho diu la cançó de Pedro Navaja: “La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida”, i ara resulta que les estrictes lleis religioses de qui es defineix com l’únic país occidental de l’Orient Mitjà no permet casar-se al gimnasta Artem Dolgopyat, que recentment ha guanyat la segona medalla d’or que ha obtingut Israel en tota la seva història. Tot i que fa tres anys que viu amb la seva xicota i té moltes ganes de contraure matrimoni, no ho pot fer perquè ni ell ni ella s’ajusten a la llei religiosa que atorga als rabins la potestat exclusiva de registrar les unions. El debat, que fa anys que dura i que ha portat moltes parelles a casar-se a l’estranger –en especial a Xipre–, ha explotat amb el cas de Dolgopyat, ja que és originari d’Ucraïna i és fill de pare jueu i mare cristiana, la qual cosa, segons la llei rabínica, li fa perdre la condició de jueu. Si es volguessin casar a Israel, els cònjuges haurien de passar per un rigorós procés de conversió, el mateix que han d’afrontar centenars de milers d’israelites atrapats pels preceptes religiosos. El cas ha reobert l’eterna qüestió sobre la legalització dels matrimonis mixtos i els laics, una possibilitat que preveu qualsevol país que es digui democràtic però que és rebutjada pels jueus ortodoxos, ja que consideren que és una porta oberta per a la desaparició del seu poble. Per ara el campió olímpic és als llimbs, alguns ministres del govern han protestat davant d’aquesta atàvica imposició, però així i tot, i malgrat la medalla d’or, si es vol casar, té dues opcions: o se’n va a Xipre o passa del sedàs de la conversió a Israel.