La qualitat de vida no té preu

L’Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya (ARC) va con­vo­car a final de juliol un paquet d’ajuts de 22 mili­ons d’euros per a ens locals (bàsica­ment ajun­ta­ments, con­sells comar­cals i man­co­mu­ni­tats) per al foment de la reco­llida selec­tiva de les dife­rents frac­ci­ons dels resi­dus muni­ci­pals des d’una pers­pec­tiva cir­cu­lar. El cert, però, és que la majo­ria de la ciu­ta­da­nia encara no entén què vol dir l’admi­nis­tració quan parla d’eco­no­mia cir­cu­lar, ni si això ser­veix veri­ta­ble­ment per reduir la pro­ducció de resi­dus. Des de l’ARC es finan­cen actu­a­ci­ons que fan referència a la reco­llida selec­tiva de resi­dus orgànics o vege­tals, auto­com­pos­tatge, resi­dus tèxtils i olis vege­tals usats. Des de l’ARC fa anys que s’ha pogut com­pro­var que la reco­llida de resi­dus porta a porta fomenta la reducció de resi­dus i incre­menta la sepa­ració en ori­gen. Amb tota la tec­no­lo­gia a l’abast, fa anys que els experts s’han ado­nat que els nos­tres avis no ho feien tan mala­ment. Tor­na­ven i rea­pro­fi­ta­ven els enva­sos de vidre, prac­ti­ca­ven l’auto­com­pos­tatge que ser­via per enri­quir les ter­res que con­re­a­ven, com­pra­ven a gra­nel (amb cis­tell i pots per posar el que com­pra­ven), feien com­pra de pro­xi­mi­tat. El prin­ci­pal argu­ment con­tra la reco­llida porta a porta és el preu. Té preu la qua­li­tat de vida? Ara neces­si­tem ajun­ta­ments valents.