Massa desiguals

Tots els economistes que tinguin dos dits de front saben que un dels grans problemes econòmics que té la humanitat és que la població cada cop és més desigual en renda. El capital es concentra cada cop més en aquells que tenen molts diners, mentre que els que viuen del treball, al servei del capital, cada cop són més i la seva renda, relativament més baixa. Un dels resultats és que la classe mitjana tendeix a aprimar-se. Quan hi ha una crisi econòmica, inevitable de tant en tant en un sistema capitalista, els efectes d’aquesta crisi es reparteixen desigualment: els rics guanyen més o pateixen menys que els representants del treball, els quals inevitablement perden nivell de renda. És un problema que s’ha de solucionar.

Tot i que el procés és lent, no podem seguir així. L’única proposta que hi ha sobre la taula és l’increment de les taxes tributàries dels més rics. La solució és una mica bèstia. Primer, perquè les taxes ja són molt altes i, si les apugem més, els subjectes tributaris adinerats trobaran el sistema, dintre o fora del país, per evitar la retallada. En tot cas, que apliquin aquest criteri als senyors que van a donar la volta per l’estratosfera, que costen centenars de milions de dòlars per plaer individual, sense cap mena d’aportació útil.

L’única solució real és la modificació del sistema econòmic. El capitalisme és un sistema en què el capital domina sobre el treball. Ho diu clarament la paraula capitalisme i la seva aplicació. Es tractaria de trobar un sistema de capital-treball en el qual tots dos, capital i treball, hi sortissin guanyant. Un sistema no revolucionari i pactat entre les dues parts. No sé si els propietaris del capital s’adonen que el capitalisme està agonitzant i que ha de ser substituït per un altre sistema en el qual el treball tingui més paper i el capital, una mica menys.

Amb el nou sistema les parts hi sortiran guanyant, ja que el document del pacte hauria d’incloure el compromís de més productivitat per part del treball.

Segur que hi ha sistemes millors que els que proposo, però no tinc cap dubte que aquest camí és l’únic que hi ha. Parlo a llarg termini, és clar, però com més trigui el canvi, més força tindran les forces revolucionàries i les forces conservadores-capitalistes. Tinc 87 anys i no ho veuré des de la terra, però em deleixo per saber com us en sortireu sense trencar els plats. Ja veig que estaré molt ocupat en aquest món i, també, a l’altre.