Ètica professional

Els inves­ti­ga­dors que ens movem en el camp de la història, ja sigui des de la recerca arqueològica, ja sigui des de la docu­men­tal, ens regim, o ens hauríem de regir, per unes nor­mes i uns cri­te­ris de bones pràcti­ques. Mal­grat que no dis­po­sem d’un codi deon­tològic escrit, ni tam­poc s’ense­nya a les uni­ver­si­tats, ni tenim col·legis pro­fes­si­o­nals potents que el regu­lin i l’imple­men­tin, els qui exer­cim aquesta acti­vi­tat pro­cu­rem tenir-lo pre­sent. En con­seqüència, tre­ba­llar de manera ètica i sense ultra­pas­sar els límits acaba essent res­pon­sa­bi­li­tat de cadascú.

Rara­ment m’he tro­bat bons pro­fes­si­o­nals, i subrat­llo les dues parau­les, bons i pro­fes­si­o­nals, que no siguin hones­tos i que no es com­por­tin d’una manera ètica i amb res­pecte cap a la resta de com­panys del sec­tor. No vull dir que no n’hi hagi. El que vull dir és que aques­tes con­duc­tes no són habi­tu­als o no es prac­ti­quen de manera lleu­gera entre el col·lec­tiu. Sí que s’estan pro­duint, en canvi, entre alguns dels mem­bres que s’incor­po­ren de nou a la comu­ni­tat inves­ti­ga­dora –aquí culpo els ense­nyants–, però sobre­tot entre aquells que “s’entre­te­nen” a fer d’his­to­ri­a­dors sense conèixer-ne la pràctica. Pot­ser la recerca històrica és la que compta amb més ama­teurs i intru­sos. També és una de les pro­fes­si­ons en què el nivell d’exigència del con­su­mi­dor o el del com­pra­dor és més baix. Esdevé molt com­pli­cat llui­tar con­tra aquesta situ­ació i acon­se­guir que es valo­rin la qua­li­tat i la com­petència. Després, la feina que ens queda és doble! No només s’han de fer bé les coses, sinó que cal des­fer el que s’ha fet mala­ment! I sovint a aques­tes males pra­xis se’ls dona la màxima divul­gació!

De tant en tant m’hi trobo, i ho lamento, encara que no en sigui direc­ta­ment l’afec­tada. Cal­dria sumar esforços i crear un col·legi pro­fes­si­o­nal que esta­bleixi les pau­tes de con­ducta. Només ens empara el poc defi­nit Col·legi de Doc­tors i Lli­cen­ci­ats en Filo­so­fia i Lle­tres, que té la seu a Bar­ce­lona. Diver­ses vega­des, des de les comar­ques de Girona, hem pres la ini­ci­a­tiva de rever­tir aquesta situ­ació i crear un col·legi específic, que sigui capaç de regu­lar i, si cal, san­ci­o­nar aques­tes males con­duc­tes. Pre­ci­sa­ment aques­tes, però, són les que ens han posat tra­ves a l’hora de defi­nir els límits del que és i no és exer­cir la pro­fessió. Un peix que es mos­sega la cua!