Tres preguntes

Formo part d’un grup de dones gironines, professionals i empresàries de diferents sectors, anomenat TNG (The Networking Group). Fa uns mesos vaig entrevistar catorze empresàries del grup i els vaig fer tres preguntes: Com vas començar l’empresa? Has hagut de renunciar a alguna cosa i/o t’has sentit sola a causa de la teva feina? Com valores el resultat? Les seves respostes van ser molt reveladores i interessants.

A la primera pregunta, cap de les entrevistades havia desitjat ser empresària. Majoritàriament, les dones que dirigeixen empreses no ho fan per vocació. Les TNG que conec havien entrat en el món empresarial per casualitat, per amor, per haver estat acomiadades de la feina, per escapar de l’assetjament laboral, per seguir amb el negoci familiar, etc.

A la segona pregunta, la majoria de les entrevistades s’havien sentit soles en algun moment, sobretot al principi. Quan havien de negociar crèdits bancaris eren conscients de la seva falta de preparació. La família, malgrat que valorava la seva feina, també els reclamava més temps, essent especialment difícil l’època adolescent dels fills. Les que treballaven en un món dominat majoritàriament pels homes, com ara les enginyeres industrials, han hagut de demostrar contínuament la seva vàlua. Fins i tot les que s’han incorporat a l’empresa familiar han hagut de superar la incomprensió i la resistència a les seves innovacions.

A la tercera pregunta, totes van valorar positivament l’experiència. Malgrat les dificultats, cap d’elles no es penedia de res. Em va cridar molt l’atenció que cap de les catorze entrevistades va parlar de diners. Elles no mesuren l’èxit segons els beneficis econòmics, sinó que prefereixen el reconeixement a la seva feina del seu gremi, dels clients, dels seus treballadors, de la família, fins i tot de la seva competència. Valgui aquest article com a homenatge a totes les companyes TNG i a les dones empresàries en general. Comparteixo algunes de les seves paraules: “Els meus valors són: llibertat, generositat i gratitud. Seguint aquests camins, tot va bé.” “No sabia que era impossible i ho vaig fer.” “Aprendre de tots i cadascun dels interlocutors m’ha fet créixer com a persona i com a professional.” “Mirant enrere, totes les dificultats han quedat compensades.”