Me’n vull anar

És estiu i pensava deixar la política de banda i parlar d’alguna cosa una mica més engrescadora i lleugera, però tot i que estic a mil vuit-cents metres d’alçada i molt relaxada, no puc. El primer que se m’ha acudit és insistir sobre el relat nacional, el perquè és urgent explicar amb claredat per què és urgent la independència si volem assolir el nivell de benestar que ens mereixem. Recordava un col·lega suís, professor d’universitat com jo, que trobava que la seva pensió era un pèl justa, cinc mil euros, quan la meva és una mica menys de la meitat i el futur de les pensions a l’Estat espanyol és molt negre. O també pensava en un amic que acaba de tenir una neta a Suècia i que em comentava que el permís de maternitat és de 480 dies en total, dels quals 90 són necessàriament per al pare, i que és tan llarg perquè es considera que aquest permís no és un dret dels pares, sinó de les criatures.

Tot plegat pensava que jo vull gaudir del benestar de països com Suïssa o Suècia i viure en aquest país meravellós que és el meu. I també pensava que no vull saber res d’un estat aturat en una transició mal feta que no té cap vergonya de mantenir, per exemple, la Fundación Nacional Francisco Franco, fundació que encara no fa un any va recordar a Felip VI que era rei gràcies al dictador. Ens podem imaginar una Fundació Adolf Hitler a l’Alemanya d’avui que declari públicament, com ho fa la Fundación Franco, que el seu objectiu és “difondre i promoure l’estudi i el coneixement sobre la seva vida, el seu pensament, el seu llegat i la seva obra en la seva dimensió humana, militar i política i les fites dels anys del seu mandat”, és a dir, en el cas de Hitler, entre altres coses, l’holocaust? O una Fundació Benito Mussolini a Itàlia o Petain a França. Res d’això, sinó tot el contrari, aquests països tenen lleis que penalitzen l’apologia del feixisme considerant-la delicte d’incitació a l’odi. Tampoc tenen tombes on anar a retre homenatges, prohibeixen les creus gammades i negar l’holocaust.

La Fundació Francisco Franco és una anomalia democràtica greu a Europa que explica moltes actuacions polítiques i jurídiques difícils d’entendre altrament; per exemple, que el Consejo Superior del Poder Judicial consideri que la prohibició d’aquest tipus de fundacions podria considerar-se una vulneració a la llibertat d’expressió. Ara, que el president de la fundació, el senyor Chicharro, digui que “habíamos superado la guerra pero nos llevan a lo mismo”, és a dir, a la guerra, això és una anècdota que no fa mal a ningú, o que militars colpistes del 23-F, un candidat de Vox i un net del dictador signin un manifest militar contra el govern, també és un acudit innocent. No oblidem que encara hi ha 142.267 persones que segueixen desaparegudes en més de quatre mil cunetes repartides per tota la Península. Una vergonya.

És veritat que va ser el PP qui la va subvencionar, però no oblidem que aquest tipus de fundacions es beneficien d’exempcions fiscals, i que això vol dir que mentre no s’il·legalitzin, l’Estat les subvenciona, sigui del color que sigui. Per la seva banda, el PSOE, després de vint-i-quatre anys en el poder, onze dels quals amb majoria absoluta, ha mantingut aquesta anomalia per molt que de tant en tant anuncia que la il·legalització és imminent. Que l’any 2018 el Parlament Europeu votés una resolució reclamant la il·legalització d’aquesta fundació i la de totes les que fan apologia del feixisme, el racisme o la xenofòbia (amb els vots del grup popular, per cert) no va fer canviar res a l’Estat, perquè tot el que diu Europa, l’ONU o qualsevol organisme internacional es considera més una ofensa que una disposició vinculant, el sentiment que els altres estan equivocats perquè no han entès el problema més que una picada de crostó greu. En resum, des de l’any 2017 l’Estat està a punt d’aprovar alguna llei o disposició que facilitarà la il·legalització, però mai acaba d’arribar, i que quan ho faci, tant de bo sigui aviat, el mal a la imatge de la democràcia espanyola ja estarà fet.

Això sí, la Fundació Franco deu anar curta de fons perquè subhasta regals que va rebre el dictador quan estava en el poder, per Wallapop. Per tot això, i per moltes coses més que ja aniré explicant, me’n vull anar el més aviat possible.