Leto

Leto significa “estiu” en rus. Invocant, doncs, l’estiu, el director cinematogràfic (i sobretot teatral) Kirill Serebrennikov va realitzar el 2018 una pel·lícula ambientada en els temps de la seva adolescència, a primers dels últims anys vuitanta, per homenatjar els rockers russos com a portadors d’una música lligada a unes formes de vida en certa manera contestatàries. D’aquí, encara que els seus temes no tinguessin un contingut explícitament polític, el règim soviètic va voler “controlar” aquests rockers mentre que, segons fa present Serebrennikov, una part de la societat també veia amb malfiança uns “peluts” que feien “fressa en lloc de música” i no aprofitaven l’educació donada per l’estat.

Un d’aquests rockers era Mike Naumenko, que va formar el grup Kino. El film comença amb la recreació d’una seva actuació al Leningrad Rock Club, local sota control dels vigilants del règim, i continua amb una sensible seqüència rodada vora el mar (s’hi respira una atmosfera estiuenca i un esperit de llibertat) en la qual irrompen dos joves músics amb el desig que Naumenko escolti els seus temes. Un d’aquests “intrusos” és Viktor Tsoi, que, més decantat pel new age emergit a finals dels setanta, va crear el grup Zoopark i es va convertir en un rocker de gran èxit al seu país i en una llegenda arran de la seva mort, esdevinguda el 1990, quan només tenia 28 anys, a conseqüència d’un accident de trànsit. Poc després va morir Naumenko, que, als 36 anys, va tenir un vessament cerebral. És així que, fins i tot en aquella seqüència tan estiuenca, a la pel·lícula hi palpita una malenconia en contrast amb la vitalitat rockera i juvenil que hi és evocada. La malenconia potser també té a veure amb el fet que Leto conté una història d’amor que no acaba de viure’s entre Natasha, parella de Naumenko, i Viktor Tsoi. Condemnat per malversació de diners públics en la seva gestió del Centre Gogol de Moscou, Serebrennikov es considera un hereu d’aquells rockers perseguit per la seva oposició a Putin. Demà recorrerem a un clàssic: Roman Holiday (Wylliam Wyler, 1953)