Lliures de peatges?

D’aquí a poc més d’una setmana s’aixecaran els barreres d’alguns dels peatges més emblemàtics de Catalunya a l’AP-7 i a l’AP-2, de titularitat estatal, i els de tres vies de la Generalitat (la C-31, la C-32 i la C-33). Es posarà fi –en part– a una discriminació endèmica: la “Catalunya de peatge”, que ha esdevingut un símbol de l’asfíxia econòmica a què l’Estat ha sotmès històricament els catalans. Però deu dies abans que s’acabin les concessions encara hi ha interrogants per respondre. Com es pagarà el manteniment d’aquestes vies a partir del dia 1 de setembre? El govern espanyol no vol aclarir si es farà un pagament per ús (com ara la vinyeta, amb una tarifa plana que defensa la Generalitat), si es pagarà per distància recorreguda o si directament es tornaran a implantar els peatges de titularitat estatal a l’AP-7 i a l’AP-2 a partir del 2024, com diu el pla per generalitzar els peatges a autopistes i autovies que l’Estat va enviar a Brussel·les fa tres mesos.

L’any passat, quan es van aixecar les barreres entre Salou i Alacant, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, va anar al peatge a fer-se la foto i va declarar: “Avui és un dia històric.” Sembla que serà una història molt curta, la de l’AP-7 lliure de peatges; un any i mig després, i amb el mateix ministre, el govern espanyol proposa tornar-los a instaurar amb l’excusa d’Europa. Així doncs, més val no cantar victòria perquè probablement d’aquí a poc temps estarem tornant a pagar els mateixos peatges que ara desapareixeran. Qui sap. De moment, l’única certesa és que Abertis rebrà una indemnització de 1.291 milions per la fi de la concessió de l’AP-7. N’hi ha que no necessiten barreres per seguir cobrant.