Habitatge a pagès per a tothom

És com­pren­si­ble que les pobla­ci­ons rurals mirin de rete­nir o atreure joves per tal de garan­tir la seva super­vivència. Sobre­tot pen­sant que, mit­jançant la gent jove en edat de tenir fills, es tor­narà a donar vida a l’escola, cen­tre neuràlgic de bona part de la vida social d’una loca­li­tat. I és molt llo­a­ble que, per tal d’acon­se­guir aquest objec­tiu, els ajun­ta­ments posin a dis­po­sició de nadius i foras­ters –joves, això sí– habi­tat­ges asse­qui­bles. Lamento, però, que aques­tes ofer­tes no siguin més ober­tes, i que no vagin adreçades també a per­so­nes adul­tes que pot­ser, arran de la pandèmia, han deci­dit fer un canvi d’estil de vida. Esti­guin o no en edat de pro­crear, vis­quin soles o amb pare­lla. Tots som merei­xe­dors d’una segona opor­tu­ni­tat