Europa vol acollir o repatriar?

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) insta la comunitat internacional, la Unió Europea i l’Estat espanyol a responsabilitzar-se de garantir els drets humans i la deguda protecció per a la població civil d’Afganistan. No és una demanda forassenyada ni d’impossible compliment –si hi ha voluntat política– malgrat les dificultats que efectivament comporta. Què proposa CCAR? Organitzar vies legals i segures d’accés a la UE mitjançant l’expedició de visats humanitaris, obrir la possibilitat de sol·licitar asil en consolats i ambaixades europeus en els països limítrofs, establir corredors humanitaris especialment per a dones i menors, practicar una major celeritat administrativa en els processos de reagrupament familiar i sobretot posar fi a l’acord entre Brussel·les i Kabul en matèria de migració. Aquest últim punt ens crida l’atenció i el que n’esbrinem ens fa caure la cara de vergonya: resulta que l’acord es va signar el passat 26 d’abril per facilitar la deportació d’afganesos –just quan les tropes nord-americanes començaven a retirar-se– i que fa dues setmanes, quan ja era més que evident que els gihadistes s’imposarien, sis països europeus encara demanaven que no s’aturessin les devolucions (de persones)! En què estem pensant? Volem acollir o repatriar? D’aquestes autoritats que sí que difonen el discurs dels drets humans i dels drets de les dones en podem esperar responsabilitat i compromís? O potser –més endavant– negociaran amb les noves autoritats un altre tractat de readmissió i retorn? Estem ben arreglats!