Opinió

Tribuna

Gènesi de la llum

“Uns creuen que les hortes solars són un avenç per eliminar combustibles fòssils; els altres creuen que el sòl agrícola és un bé tan important que no es pot malmetre

Al principi Déu va crear el cel i la terra... I la llum va existir... el primer dia” (Gènesi, 1, 1). I es veu que era la llum del sol, i així va ser com la llum del sol va marcar la diferència entre el dia i la nit, entre la claredat i la foscor.

Després, van passar molts
anys i moltes coses, i es va fer llum amb foc, i després amb uns combustibles i un dia es van construir unes línies elèctriques que portaven la llum a Barcelona sense haver d’esperar que fos de dia. I aquestes línies passaven per molts llocs i hi havia qui pensava que la llum que arribava d’un interruptor tenia alguna cosa de diabòlica que havia de perjudicar aquells que la feien servir o que tenien a prop les línies per on passava. I, a poc a poc, la llum va arribar a ser imprescindible per a les llars i per a les empreses. I la cosa diabòlica va ser que com més l’encenies, més pagaves a final de mes, i les companyies elèctriques es van adonar del poder que tenien i el van aprofitar.

I es veu que al cap de molts

anys ens n’hem adonat que l’ús dels combustibles fòssils per fer llum no és gaire sostenible i que la cosa diabòlica que hi havia en aquells interruptors també podria ser la pol·lució que acaba provocant molts danys col·laterals a la població. Tant els que premen l’interruptor com els que estan sota les línies. I davant l’evidència, i amb alguna empenteta de la UE, a Catalunya es fa el salt per incorporar noves formes de generar energia: tornem als orígens, a la llum del sol. Les plaques solars són la gran solució per generar llum. Molta gent n’és partidària, i ja tenim aquells que una vegada més adverteixen de la cosa diabòlica que hi ha darrere de les plaques solars: el liti de les bateries i la forma com s’extreu aquest mineral dels llocs on n’hi ha, l’explotació infantil a les mines i la falta d’un pla de reciclatge d’aquestes bateries; però tot i així les paques van endavant. I alguns les posen als terrats i teulades de casa i alguns esperen que les companyies elèctriques facin el canvi. I el fan. Algunes companyies petites i grans fan plans per projectar grans centrals elèctriques a tot el territori per poder garantir que la llum de les plaques solars arribi a la ciutat i al camp i a tot arreu i projecten grans extensions de plaques en sòl agrícola, i perquè no sembli que el sòl agrícola es converteix en industrial en diuen hortes solars.

I ves per on que els pagesos

no volen saber res del sòl agrícola, la terra que generació rere generació els ha donat feina i menjar ha quedat obsoleta, ja no és bona per generar recursos perquè les empreses que compren el raïm diuen que no creixen al mercat i això ha de repercutir també en aquell que produeix la matèria primera: el raïm. I així és com les vinyes esdevenen plantacions de llum. I, mentrestant, hi ha els que són partidaris del que en diuen energies renovables, per sobre de tot, i n’hi ha que no volen renovables a qualsevol preu. I, per això, reclamen que l’energia del sol no es pot privatitzar i la democratització de la llum és la clau per fer un món millor. Però, com sol passar, no es posen d’acord. Mentre uns creuen que les hortes solars són un avenç per eliminar els combustibles fòssils, els altres creuen que el sòl agrícola és un bé tan important que no es pot malmetre per captar la llum del sol. I demanen que les plaques solars s’instal·lin als terrats i teulades de totes les cases del país. Que els sostres de les fàbriques, als polígons industrials, siguin hortes solars i produeixin llum per a les empreses i per als altres i que hi hagi companyies que reparteixin aquesta llum.

Però l’equilibri i la sostenibilitat

són la via difícil. I el temps s’acaba. Per això hi ha empreses que projecten la construcció d’una línia de Molt Alta Tensió (MAT) de 180 quilòmetres que creuarà les Terres de l’Ebre, el Priorat, el Camp de Tarragona i el Penedès fins a arribar al Baix Llobregat. S’hi poden presentar al·legacions fins al 8 de setembre i agrupacions ecologistes com ara el Gepec-EdC reparteixen un model de recurs a tort i a dret perquè els particulars que no vulguin aquesta línia el presentin. Institucions locals, ecologistes i pagesos s’hi oposen, però l’objectiu de l’empresa Forestalia és connectar els parcs fotovoltaics a la MAT i fer arribar la llum a l’àrea metropolitana de Barcelona perquè els veïns de Barcelona puguin prémer l’interruptor i tenir llum solar, com si sempre hagués existit. La factura és diabòlicament elevada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.