Menys incertesa, més exigència

A pocs dies de la tornada a l’escola, les sensacions són molt diferents de les de fa un any. En els entorns on hi ha mainada es palpa el desig que les aules obrin de nou i és difícil valorar si en tenen més ganes els nens o els adults. L’estiu sempre s’acaba fent llarg, per a uns i per als altres. Hi fa, també, que aquest curs l’afrontem amb certa tranquil·litat. L’ús de la mascareta, els grups bombolla o el fet de convertir les escoles en un búnquer per a alumnes i professorat ja no ens inquieta. I hi ha la vacuna. Tot al contrari de les impressions que teníem el setembre passat, en què els centres reobrien després del precipitat tancament del 12 de març, que havia de ser per quinze dies i que va acabar capgirant la logística escolar i familiar. Llavors s’afrontava un curs amb molts dubtes davant una reorganització inèdita i que desconeixíem si podria conviure amb el virus. Fins al punt que algunes famílies –minoritàries, tot s’ha de dir– es van quedar els fills a casa. Una oposició que la realitat i l’experiència van anar diluint. Un any després, tornem a situar-nos al punt de sortida, amb menys incertesa però segurament amb un punt més d’exigència cap als centres escolars. Perquè allò que abans es disculpava, entenent que tots apreníem a conviure amb una situació insòlita, ara passarà per un sedàs més rigorós.