Un treballador de l’educació

Es considerava un treballador de l’educació èticament obligat per la Declaració Universal dels Drets Humans, i feia de la crítica social eina irrenunciable per a l’emancipació de les persones; d’aquesta manera concebia la seva tasca com a mestre que va desenvolupar des de la base fins als més alts nivells de responsabilitat a la Unesco. Miquel Soler Roca, nascut a Corbera de Llobregat el 10 d’abril de 1922, fill “d’immigrants pobres però de bona soca moral”, ens ha deixat el 19 de maig del 2021, a Montevideo, on els pares s’havien desplaçat quan era petit; deia, i això ja ho diu tot d’ell: “Des dels cinc anys que l’educació pública m’està formant i des dels 21 que l’estic servint.” I amb el servei, l’aprenentatge, aquella primera lliçó en la ruralitat uruguaiana: “Al mig de finques immenses poblades de bovins i amb l’aula plena d’alumnes desnodrits, és inevitable que et plantegis qüestions polítiques i t’impliquis en l’apassionant ofici de canviar la realitat.” Una lliçó essencial que marcaria la seva trajectòria i el convertiria en un dels més reconeguts i compromesos pedagogs d’Amèrica Llatina, amb un peu sempre a Catalunya, acompanyant la solidaritat amb els moviments d’alliberament d’aquell continent. Demà, 8 de setembre, Dia Internacional de l’Alfabetització, serà recordat i homenatjat en un acte públic que comptarà amb les ponències de Xavier Besalú i Enric Font, i amb la participació a distància de rellevants figures de la docència de l’Uruguai, Nicaragua i Catalunya (10 h, a la Rosa Sensat, avinguda Drassanes 3, Barcelona. ja.cat/miquelsolerroca ).