Prohibir només a mitges

Una de les reaccions contra la prohibició de les curses de braus a Catalunya em sembla tanmateix raonable, amb independència d'allò que ha suscitat la descomunal controvèrsia. Em refereixo al fet en si mateix, és a dir, a la prohibició. Els protaurins fan onejar senyeres amb la paraula “llibertat”, i des de moltes instàncies es reclama el dret de poder assistir a una tauromàquia i, naturalment, el dret de poder celebrar-la en qualsevol plaça del Principat. Dos dies després de fer-se públic el resultat de la votació parlamentària, el diari El Mundo publicava en portada la fotografia d'un correbou en què es veia un toro agitant el cap, amb foc entre les banyes, mentre algú li estirava la cua. I el peu de foto preguntava per què si s'havien prohibit les corrides, es permetia l'existència d'aquell penós espectacle. Potser tenien part de raó. Altrament, ahir, El País publicava en portada una vista de les grades de la Monumental de Barcelona, on va tenir lloc una cursa de braus, i s'hi veia poquíssima gent. Penso que prohibir una cosa que cada cop aplega menys addictes resulta innecessari, a més de contraproduent, és clar. Han prohibit la boxa, l'esport més antiesportiu del món? No. Millor dit, no ha calgut: amb prou feines si en sentim parlar, ja. Ah, i allò tan repetit que la prohibició no obeeix a una actitud de respecte cap als animals, sinó a la naturalesa del toreig, de genuïna essència espanyola, ho trobo ridícul. Com a projecte de llei d'iniciativa popular, hi va haver una recollida prèvia de signatures. En calien 50.000 per tirar-lo endavant, i se'n van reunir unes 180.000. I, compte, el principal promotor de la llei antitaurina es diu Leonardo Anselmi, i és argentí. I més compte, encara: a Madrid, després de l'aprovació, van sortir al carrer molts antitaurins per celebrar amb sonora i colorista notorietat l'avinentesa. Però estic d'acord que prohibir no és gaire democràtic. Sobretot quan es prohibeixen les corrides i, en canvi, no es diu res dels correbous.