La Julieta i la Covid

Va ser aquest dimarts que vaig batre el rècord: a la por­tada d’un diari digi­tal hi havia nou notícies, vuit de les quals eren desgràcies: assas­si­nat, roba­tori, agressió sexual, inun­dació, atemp­tat ter­ro­rista, estafa, acci­dent de cir­cu­lació i venda de droga. La supo­sada bona notícia feia saber que sega­ran les her­bes de la llera de l’Onyar al seu pas per Girona.

Cada dia hi ha tan­tes cala­mi­tats, desgràcies, malas­tres, misèries i tot el que vul­guin, que em veig obli­gat a des­ta­car alguna de les coses bones (bus­ca­des amb comp­ta­fils), encara que sigui petita, local i sen­zi­lla. Sen­zi­lla i petita, però plena de sig­ni­fi­cat i bona jeia. És una col·lecció de dibui­xos que la sant­fe­li­uenca (de Sant Feliu de la Gar­rotxa) Glòria Colo­mer Rodà ha expo­sat a la cape­lla del Roser del poble. Són noranta-set dibui­xos pro­ta­go­nit­zats per una nena que es diu Juli­eta, i tots tenen a veure direc­ta­ment amb el con­fi­na­ment de la pandèmia.

La Glòria Colo­mer, del 15 de març al 21 de juny de l’any pas­sat, va fer un dibuix cada dia, amb la seva Juli­eta vivint l’exili casolà. Són dibui­xos entra­nya­bles car­re­gats de sen­tit, i en cadas­cun hi ha un pen­sa­ment que la Juli­eta ens tras­llada per escrit, i en podria des­ta­car molts, perquè tots tenen un rere­fons filosòfic diguem-ne quo­tidià i de gran sen­tit comú. En un dels que més m’han cri­dat l’atenció hi ha la Juli­eta asse­guda en una butaca, d’esquena al tele­vi­sor, i diu: “Quant menys sé, millor em trobo.” En un altre la nena està cap­cot i asse­guda a terra, al cos­tat d’una gàbia amb un mus­sol, i li diu: “T’entenc, mus­sol.” Hi ha dibui­xos expli­cant com passa les fes­tes, els ani­ver­sa­ris, les cele­bra­ci­ons... i en tots hi ha mis­satge explícit. Per això vaig feli­ci­tar la Glòria Colo­mer, perquè aquests dibui­xos expo­sats (en té força més, diu) han sigut un remolí de fres­cor en l’angúnia i embu­fec pro­vo­cats per la incer­tesa, la careta i les distàncies.

Tot allò que sen­tim i pen­sem té relació directa amb el que fem. I com que amb el con­fi­na­ment les con­duc­tes van ser modi­fi­ca­des pel que ens tocà viure, els pen­sa­ments i les emo­ci­ons també han can­viat.

El mèrit de la Glòria Colo­mer és aquest equi­li­bri entre l’angoixa i l’espe­rança, tot amb humor ben blanc, finíssim i de gran dis­cer­ni­ment, prac­ti­cat per la seva heroïna Juli­eta.