El trilema

Hem cele­brat una Diada amb més dipu­tats inde­pen­den­tis­tes que mai al Par­la­ment i havent obtin­gut, per pri­mera vegada en la història, més del 50% de vots sobi­ra­nis­tes. I, mal­grat tot, seguim ins­tal·lats en el dilema sobre com i quan ha de ser el pro­per embat. A falta de fites pròpies al calen­dari, és lògic que l’inde­pen­den­tisme es fixi en el segon referèndum d’inde­pendència d’Escòcia que aquesta set­mana ha pro­po­sat la pri­mera minis­tra Nicola Stur­geon per a l’any 2023. Ja sabem que el govern britànic no és l’espa­nyol. Però això no ens ha d’impe­dir veure què està fent bé el par­tit que lidera el movi­ment inde­pen­den­tista escocès, l’Scot­tish Nati­o­nal Party (SNP), i extreure’n apre­nen­tat­ges. Al mes de juny, els experts cata­lans en política esco­cesa van par­ti­ci­par en un debat de la Fun­dació Irla i van coin­ci­dir que un dels grans encerts de l’SNP ha estat haver resolt un “tri­lema”: gover­nar bé, ser més, i avançar cap a la inde­pendència. Hau­rien pogut triar ser extra­par­la­men­ta­ris i mirar-s’ho des de la bar­rera. O gover­nar i dei­xar la inde­pendència en segon terme. Però van optar per fer-ho tot, i de moment se’n sur­ten molt bé. La fórmula d’èxit de l’SNP, tan ben expli­cada pel politòleg Marc San­jaume, ha estat, doncs, tre­ba­llar des de tres angles: gover­nar per a tot­hom fent polítiques públi­ques soci­al­demòcra­tes (i això li ha donat suports més enllà del vot tra­di­ci­o­nal inde­pen­den­tista); cons­truir la inde­pendència des del govern amb plan­te­ja­ments rea­lis­tes i gra­du­als, i final­ment ampliar el propi espai polític (això que aquí ano­me­nem “ampliar la base”) per gua­nyar legi­ti­mi­tat per fer la inde­pendència. Via esco­cesa? Sem­bla la bona. No són inde­pen­dents encara, però ara mateix sem­bla que s’hi apro­pen més que nosal­tres.