Bicicletes, sí, però amb ordre

La pràctica del ciclisme d’oci ha aug­men­tat con­si­de­ra­ble­ment. És una acti­vi­tat com­par­tida per molts. Fantàstic! Fem esport, soci­a­lit­zem i reduïm l’agressió dels car­bu­rants sobre el medi ambi­ent. Ningú dubta que és una cosa bona que grups d’amics (dei­xem de banda ara els clubs pro­fes­si­o­nals) es tro­bin, des­co­brei­xin rutes i racons, i com­par­tei­xin experiències (que si l’altre dia vaig pas­sar per un lloc espec­ta­cu­lar, que si m’he com­prat una bici nova últim model, que si ens atu­rem en aquest poble i esmor­zem, etcètera). I a les comar­ques giro­ni­nes hi ha mol­tes car­re­te­res, car­re­te­re­tes i camins que fan les delícies dels ciclis­tes. Però, com en tots els àmbits, quan la situ­ació es des­borda, és neces­sari fer-ne una anàlisi i, si cal (que crec que sí), posar-hi més nor­mes i mesu­res de segu­re­tat, sobre­tot per garan­tir la con­vivència de les bici­cle­tes amb els altres vehi­cles que cir­cu­len per aques­tes vies i camins.

No us equi­vo­queu, no cri­mi­na­litzo ni ciclis­tes ni con­duc­tors; jo soc la pri­mera que, mal­grat que no de manera habi­tual, quan puc agafo la bici i vaig a fer un tomb, i també cir­culo en cotxe per aques­tes car­re­te­re­tes. Per tant, com que conec les cir­cumstàncies de les dues ban­des, crec que puc opi­nar amb una certa objec­ti­vi­tat. Molts ciclis­tes, ja ave­sats a la pràctica, cir­cu­len seguint les nor­mes i saben què han de fer en tot moment. Però n’hi ha que, vinga, xauxa! Com si pen­ses­sin que, en nom del dret a l’oci, tot estigués permès. De la mateixa manera, hi ha con­duc­tors que, sobre­tot a l’estiu (quan les bici­cle­tes a les car­re­te­res sovin­te­gen), per­den la paciència i fan imprudències.

D’entrada, tinc els meus dub­tes en relació amb el fet que les bicis puguin cir­cu­lar per vies més o menys prin­ci­pals que no reu­nei­xen les con­di­ci­ons ade­qua­des, sobre­tot on no hi ha vorals; això difi­culta la cir­cu­lació i posa en perill els ciclis­tes. També, als pobles, sobre­tot als més petits, no hi ha sufi­ci­ents espais habi­li­tats per a l’apar­ca­ment de bici­cle­tes i això es tra­du­eix, de vega­des, en aglo­me­ra­ci­ons d’aquests vehi­cles en qual­se­vol lloc pro­per a esta­bli­ments de res­tau­ració. I podria seguir, però em sem­bla que queda clar el que reclamo: adap­tar les vies de cir­cu­lació i els espais (amb les mesu­res que cal­guin) a aquesta nova situ­ació, que ha vin­gut per que­dar-se, i ben­vin­guda sigui.