Bicicletes, sí, però amb ordre

La pràctica del ciclisme d’oci ha augmentat considerablement. És una activitat compartida per molts. Fantàstic! Fem esport, socialitzem i reduïm l’agressió dels carburants sobre el medi ambient. Ningú dubta que és una cosa bona que grups d’amics (deixem de banda ara els clubs professionals) es trobin, descobreixin rutes i racons, i comparteixin experiències (que si l’altre dia vaig passar per un lloc espectacular, que si m’he comprat una bici nova últim model, que si ens aturem en aquest poble i esmorzem, etcètera). I a les comarques gironines hi ha moltes carreteres, carreteretes i camins que fan les delícies dels ciclistes. Però, com en tots els àmbits, quan la situació es desborda, és necessari fer-ne una anàlisi i, si cal (que crec que sí), posar-hi més normes i mesures de seguretat, sobretot per garantir la convivència de les bicicletes amb els altres vehicles que circulen per aquestes vies i camins.

No us equivoqueu, no criminalitzo ni ciclistes ni conductors; jo soc la primera que, malgrat que no de manera habitual, quan puc agafo la bici i vaig a fer un tomb, i també circulo en cotxe per aquestes carreteretes. Per tant, com que conec les circumstàncies de les dues bandes, crec que puc opinar amb una certa objectivitat. Molts ciclistes, ja avesats a la pràctica, circulen seguint les normes i saben què han de fer en tot moment. Però n’hi ha que, vinga, xauxa! Com si pensessin que, en nom del dret a l’oci, tot estigués permès. De la mateixa manera, hi ha conductors que, sobretot a l’estiu (quan les bicicletes a les carreteres sovintegen), perden la paciència i fan imprudències.

D’entrada, tinc els meus dubtes en relació amb el fet que les bicis puguin circular per vies més o menys principals que no reuneixen les condicions adequades, sobretot on no hi ha vorals; això dificulta la circulació i posa en perill els ciclistes. També, als pobles, sobretot als més petits, no hi ha suficients espais habilitats per a l’aparcament de bicicletes i això es tradueix, de vegades, en aglomeracions d’aquests vehicles en qualsevol lloc proper a establiments de restauració. I podria seguir, però em sembla que queda clar el que reclamo: adaptar les vies de circulació i els espais (amb les mesures que calguin) a aquesta nova situació, que ha vingut per quedar-se, i benvinguda sigui.