Llums i ombres de la planificació energètica espanyola

La planificació energètica vetlla per garantir el subministrament energètic futur, especialment en situacions de gran demanda, fent-ho al menor cost possible i respectant el medi ambient. A Espanya aquesta planificació es defineix ’en su mayor parte indicativa’ degut a què la majoria d’activitats de subministrament energètic es realitzen en règim de lliure competència. Es tracta, doncs, de compatibilitzar la iniciativa privada amb les directrius de l’Administració General de l’Estat; unes directrius que regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i els procediments d’autorització de les instal·lacions d’energia elèctrica, així com les infraestructures de transport d’hidrocarburs i gas natural.

La importància social del sistema energètic és innegable i afecta els ciutadans de manera directa, ja sigui com a consumidors d’energia o bé com a possibles afectats pels efectes externs negatius de la producció i distribució energètica (visuals, d’emissions, etc.). Precisament per això cal exigir la màxima transparència als responsables. Una transparència que, ras i curt, no ha existit en el passat. Només a tall d’anècdota, durant els primers anys de construcció de la central d’Ascó (dècada dels 70) els habitants de la zona van disposar d’escassíssima informació del projecte.

I què en sabem amb certesa de l’actual planificació energètica espanyola? Poca cosa. El Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico va obrir al febrer d’enguany el període d’audiència i informació pública de la planificació del sistema elèctric pel període 2021-2026, que ha d’aprovar-se abans de finals d’any. També sabem que les centrals nuclears operatives actualment a Espanya es desmantellaran, segons la seva antiguitat, durant el període 2027-2035 i que, inevitablement, caldrà substituir aquesta producció per fonts renovables compatibles amb els objectius europeus d’emissions.

I què no en sabem? Doncs no en sabem el més important: com es cobrirà l’apagada nuclear?, amb quin tipus d’energia?, i on s’ubicaran les noves instal·lacions?. Ara bé, els darrers mesos han aparegut dues notícies que afecten el Sud de Catalunya i que poden tenir rellevància per al futur sistema elèctric català. En primer lloc, hem sabut de l’existència d’un projecte d’emmagatzematge d’electricitat per hidrobombeig aprofitant l’aigua de l’Ebre i el desnivell de la Serra de La Fatarella, entre la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Una iniciativa que ha rebut la qualificació de Projecte d’Interès Comú per part de la Unió Europea. Atesa la importància socioeconòmica, energètica i mediambiental d’aquest projecte, caldria tenir-lo molt present a la planificació elèctrica futura. La segona notícia és el projecte de construcció d’una nova línia d’alta tensió per a transportar energia verda de l’Aragó a Catalunya, que es troba en la fase de tràmits administratius. L’evolució d’aquests projectes, i d’altres que puguin aparèixer en els propers temps, aportarà llum a les ombres que planen avui dia sobre el sistema energètic.