Fer el ridícul

Ens advertia Josep Tarradellas que en política es pot fer tot menys el ridícul. Jo no sé si el president va tenir aquesta sensació de ridícul quan després de tota una vida de republicà, i amb molts anys a l’exili, va acceptar un marquesat d’un Borbó, ni més ni menys. Això del ridícul és com la moda, depèn de cadascú. No m’imagino el MHP Heribert Barrera, ni el doctor Josep Trueta, per dir només dos catalans rellevants, acceptant un marquesat d’un Borbó. Però, fins i tot amb les contradiccions, l’advertència del president té sentit i pot ser perfectament aplicable a la gestió que fan els nostres polítics i a les seves estratègies polítiques.

Aquesta setmana el govern català ha fet un ridícul important amb el parany que li ha parat el govern espanyol, i molt concretament una ministra catalana que fins fa pocs dies era alcaldessa de Gavà, la senyora Raquel Sánchez Jiménez, anunciant que Aena renunciava a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, trencant el principi de pacte que tenia amb el govern català, i d’aquesta manera tancava la porta a una inversió de 1.700 milions d’euros que Aena havia pressupostat per a aquesta inversió.

Mentre no es demostri el contrari, ERC és un soci del govern espanyol, i el govern de Pedro Sánchez depèn molt sovint dels vots d’ERC al Parlament espanyol, i aquest fet li hauria de suposar una certa deferència, com es té amb els aliats, ni que sigui ocasional, ja que ben aviat el necessitaran per aprovar els comptes espanyols, i aquesta bravata i fanfarroneria de la ministra catalana-espanyola mostrada ostensiblement en una roda de premsa convocada per anunciar el trencament, evidencia les males formes i el poc agraïment de Pedro Sánchez amb els que l’han fet president.

En la part del govern català aflora un problema greu de lideratge. Entre els valors d’un líder, el més important és la capacitat d’assumir reptes i afrontar els problemes que es trobi i resoldre’ls. I en aquest cas a la primera dificultat s’ha arronsat deixant a l’estacada els negociadors i presentant una oposició impròpia de qui té més responsabilitat. També ha fallat la comunicació per explicar el projecte i les possibilitats de negociar-ne millores, i sobretot la importància que una inversió així té per a l’economia catalana. De totes maneres el cas és ben estrany, vist des de fora, perquè inversions així totes les grans companyies necessiten temps de negociació, de vegades mesos, i en aquest cas ha estat una mica “o ho agafes o ho deixes”.

Ja fa anys que per fer obres importants a Catalunya s’han de vèncer moltíssimes resistències que molt sovint amaguen interessos particulars, ideològics o de grups; en cap cas són interessos de país. Aquest fenomen, cada dia més enfortit a través de les xarxes socials, obliga els polítics responsables a tenir una capacitat de convicció i resistència important, i una vegada fets tots els esforços, prendre la decisió amb fermesa, perquè també és veritat que la representativitat social que tenen aquests col·lectius en la nostra societat sovint és molt inferior a la remor que provoquen.

Aquest projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona té una salvaguarda important, puix que al final és la UE qui l’ha d’autoritzar o recomanar reformes per autoritzar-lo, i aquí ja no són els partits polítics ni els grups de pressió, és la UE. Per tant, no s’entén aquesta reculada a darrera hora. Un fet gens irrellevant és que en aquest cas Aena s’ha comportat com un convidat de pedra, i tot el protagonisme l’ha tingut el govern espanyol i la ministra Raquel Sánchez, que curiosament, per la seva trajectòria professional, hi ha d’entendre com jo.

Però la política és així, qualsevol serveix per a tot. Maurici Lucena, que és un altre socialista català fent ús de les portes giratòries dels expolítics, des del juliol del 2018 és president conseller delegat d’Aena, hi ha fet un seguidisme important perquè no ha defensat ni els interessos de la companyia i ni els dels seus accionistes, i sí els del govern socialista.

Probablement a la taula d’avui a Barcelona es parli d’aquest afer, i seria bo que tots es miressin la cara per veure el ridícul espantós que han fet davant d’un projecte tan important per a Catalunya i per a Aena.