La taula de la discòrdia

Ja és ben estrany, que es faci una taula de diàleg (ara sí, ara sí, ja és aquí, ja és aquí) però que només es pugui parlar de segons què (Pedro Sánchez ja va deixar clar dilluns a TVE que del referèndum res de res) i que no s’hi pugui asseure segons qui (Aragonès –o La Moncloa?– va excloure ahir els membres proposats per JxCat). No fa bona pinta aquesta taula de diàleg, escrivia ahir al final de l’article en aquest mateix espai. Doncs avui la fa pitjor. A la primera taula de diàleg (se’n recorden, d’aquell 26 de febrer del 2020?) s’hi podia asseure qui decidissin els partits. En aquesta es veu que no. A la primera hi eren els dos presidents, Torra i Aragonès. Avui sembla que no; que Sánchez i Aragonès es reuniran primer ells dos sols i després passaran a saludar les delegacions però no es quedaran a la reunió. No fa bona pinta. Ni el cop de puny d’Aragonès (que és capaç de tancar-se un cap de setmana en una masia amb Jordi Sànchez i tancar ells dos sols un pacte de govern i ara, en canvi, no poden seure junts a la taula de diàleg) ni les relacions entre els dos socis de govern, que si ja no eren prou complicades després del ridícul fet amb l’aeroport (aquell primer anunci eufòric fet pel vicepresident Puigneró em sembla cada cop més estalviable), ara ni ells mateixos deuen saber avaluar com estan. S’asseuran junts a governar i no s’asseuran junts en una taula de diàleg on es parla del principal problema polític que té aquest país? Serà estrany, si més no. Tan estrany com que a la reunió d’avui a Palau només hi hagi membres del PSOE, de Podem i d’ERC, que no deixen de ser totes elles formacions que van signar el pacte d’investidura de Pedro Sánchez. Potser és que finalment era això i ja els està bé a tots, als que hi són i als que no hi són. No ho sé. Hi ha qui llegint-me suposo que dirà allò que sempre tiro aigua al vi. Segur, però, que no han estat ells mateixos, els qui s’han anat tirant l’aigua per sobre, amb tant de càlcul partidista –els uns i els altres– i tant de secretisme sobre una trobada de la qual encara no sabem l’ordre del dia? El que em sap greu és que només en sé veure un, que tregui profit d’aquesta situació. I és Pedro Sánchez.