La necessària i difícil unitat

Davant un estat que ja deixa clar des del principi que no vol ni entrar a negociar cap dels teus plantejaments bàsics, és a dir, referèndum, autodeterminació i amnistia, què pot fer Catalunya? D’entrada, malgrat el mur aixecat per Pedro Sánchez, asseure’s a parlar. “Sit and talk”, reclamava la gent en les convocatòries del Tsunami Democràtic. Doncs seiem i parlem. Parlem i dialoguem fins al final, fins allà on sigui possible, i després tirem pel dret, que segurament és l’opció que ens demana el cor, i possiblement també el cap, des del principi. I, previsiblement, la que ens deixaran.

Ara bé, asseguem-nos-hi tots i amb una veu única. Això és bàsic. El paripé d’ahir amb els de Junts fora de la taula fa mal i costa d’entendre-ho si no és en clau electoral. Com tampoc s’entenen les condicions posades per ERC, pactades amb el PSOE, que només hi hauria ministres i consellers. No fotem. De veritat, ja n’hi ha prou d’aquest color. La gent, la bona gent, n’està ben tipa. La bona gent que aquest Onze de Setembre va tornar a ser-hi com mai a primera fila no es mereix aquests espectacles i aquestes baralles entre l’independentisme per les quatre engrunes del govern autonòmic. De veritat que són incapaços de posar-se d’acord en una cosa tan important com aquesta? Que al davant hi ha un estat que ja ha demostrat que no té cap escrúpol a l’hora d’enviar policies a picar votants, espiar polítics i militants i fer servir la justícia amb el sol propòsit de garantir la unitat d’Espanya! Que no ho veuen, que som justament allà on ens volien?, que gairebé s’han fet realitat les obscures prediccions de l’Aznar sobre els catalans i la seva falta d’unitat?

Una cosa més. Trobo a faltar lideratge. Algú que assenyali el camí sense estar marcat per la presó o pels seus caps, algú que, malauradament, no estigui ben sol a l’exili llunyà. De veritat, no hi ha saba nova? No hi ningú capaç d’aglutinar les forces independentistes, de fer-los veure que la divisió és el pitjor enemic i que aquesta lluita no la guanyarem mirant-nos el melic?