La màgia de la llum

Entre joc de mans (aeroport) i joc de mans (mesa de negociació) amb què ha tornat a distreure els badocs i flipats dirigents independentistes del neoautonomisme, el gran entabanador Pedro Sánchez ha dissenyat un nou numeret de màgia potàgia perquè ens l’empassem i l’aplaudim tots els mortals amb DI espanyol. Ell és més de grans aparells i grans formats, i actuar només per als catalans ja ho viu com un joc de sobretaula. Com una foto amb Aragonès i un cafè amb Illa. Ara se centra en “la màgia de la llum”. Vegeu. El preu del quilowatt brut no para de pujar i preveuen que passarà dels 200 euros (5 vegades el que costava fa un any), però ell promet que la factura de la llum en els propers mesos ens baixarà. És la màgia del govern més progressista de la història. Que com? Fent la cisa, que diria l’àvia Neus. A qui? A les elèctriques mateixes. Cisa de 650 milions d’euros per la via del CO2 i de 2.600 milions d’euros per la via dels beneficis extraordinaris, i els repartirà entre els pobres. Les elèctriques rondinaran i alguna cosa més i els recuperaran amb torna, a l’estil del Castor de Florentino. I paga, que és gata, i amb interessos. Com es pot permetre la teatralització? Perquè en 40 anys 3 presidents del govern, 23 ministres i més de 40 secretaris d’estat han passat de crear les regles del mercat elèctric des del govern a cobrar milionaris sous als consells d’administració de les principals empreses del sector. Aquesta és la màgia!