El voraviu
Ara pla, si la ballem
Ja és estrany que la solució sigui aïllar i blindar el govern fins i tot dels seus
Farem coses molt estranyes per mor de l’èpica del diàleg en què ens hem immers. Ara es tracta d’aïllar, blindar, protegir, salvar, separar el govern del país de la crisi entre ERC i Junts, la segona en cent dies de govern, i que Aragonès i Puigneró ho varen aconseguir amb menys de dues hores de reunió. No afectarà. La crisi entre els socis hi és, però el govern està aïllat i blindat. Vivia a la lluna de València respecte del carrer i la ciutadania, i ara tallaran ponts amb les tribus respectives per evitar que es contaminin de la mala llet que corre per les dependències dels palauets. Si hi afegim que l’altre suport parlamentari, la CUP, troba la faramalla de la taula un fracàs i un despropòsit i que ja pensa en la mobilització popular, no és d’estranyar que l’Albiach torni a manifestar-se ganuda i proclami el gran desig. “Quan ERC assumeixi que amb Junts no va enlloc, nosaltres hi serem.” Sabem de la vostra predisposició, però per ser feliços i menjar anissos heu d’arrossegar-hi el PSC, perquè l’aritmètica és tossuda, i vosaltres i ERC no sumeu per a res. Heu fet madurar prou les coses, Jéssica, perquè sigui venut com un gran èxit una foto a Palau amb el valedor imprescindible del 155. Heu fet madurar prou les coses perquè la reforma del delicte de sedició s’ajorni entre sine die i ad infinitum. Com el referèndum, que tampoc toca. Però sou molt lluny que els independentistes, cap, es pugui permetre un govern amb el PSC. M’ho penso, vaja!
