Mentre la Virtut domini el Vici

Si hi ha un ministeri del qual cal fugir com gat escaldat és el que promou la Virtut i prevé del Vici perquè nosaltres, tant si ens diem Havvâ, Eva o Hawa, tenim la natura rebel contra Aquell que tant s’ha esforçat per crear-nos modestes i submises i gaudim d’un diabòlic poder de seducció que aparta els fidels del bon camí. Quin embolic per a ments embolicades! Potser és que som el producte defectuós d’un déu cansat i no ens cansem de pujar a les seves barbes! No pretenc fer broma ni anotar un reguitzell de llocs comuns sobre les religions, sinó alertar que l’esmentat ministeri, amb tota la seva execrable pompa, funciona de nou a l’Afganistan i que els policies de la moral patrullen pels carrers per impedir que s’hi passegin dones soles. De fet els talibans no han enganyat mai i ara tampoc: les escoles públiques només han obert pels nens; les nenes hauran d’esperar fins que la segregació estigui del tot garantida o, encara pitjor, quedar-se a casa, que és el lloc que els pertoca. Avui l’article està dedicat a Baktay, personatge principal de la pel·lícula Buda va explotar de vergonya, dirigida el 2007 per Hana Makhmalbaf, i a les Baktay que al món lluiten pel dret a l’educació, el vici més perillós per als perillosos puritans de totes les sectes. L’aventura de Baktay, de 6 anys, amb el seu inseparable quadern, entossudida a aprendre a llegir i a escriure, atacada per nens de la seva edat que imiten la guerra dels grans, intenten lapidar-la i la tanquen en una cova, és una crua metàfora del que mai més s’hauria de repetir però que tindrà llarga vida mentre la Virtut domini el Vici.