La gent i la terra (1)

Espero que no els sàpiga greu que allargui la Diada Nacional de Catalunya. Si no els fa res aquest retard, voldria parlar dels dos fonaments bàsics per a tota nació i fer-ho des del punt de vista econòmic. Suposo que estaran d’acord que els dos elements bàsics són la gent i la terra.

La gent abans que res. I abans que res voldria dir una cosa, repetida potser en articles anteriors però que considero cabdal i no em sap greu insistir-hi: la millor mesura econòmica que es podria prendre en aquest moment és aconseguir que tots els catalans fóssim bones persones; i em refereixo especialment als delictes greus: robatoris, homicidis, falsedats, o tota la violència relacionada amb dones i infants.

A les escoles d’administració d’empreses barcelonines, com l’IESE o Esade, hi ha assignatures d’ètica. Com conec alguns dels professors, goso dir que, aquests, l’ètica la tenen molt present en les seves activitats. Però no estic tan segur que els alumnes tinguin el mateix tarannà. Em sembla que alguns alumnes pensen més aviat en aprendre com guanyar diners i en conèixer hereus de grans fortunes o de personalitats polítiques.

Això fa una mica de por perquè, tot i que algunes d’aquestes escoles porten molts anys dient que una empresa ha de buscar el benestar de capitalistes i treballadors, la millora ètica en les empreses no ha millorat especialment. Les empreses estan formades per capital –els propietaris dels diners– i per treballadors. Els treballadors tenen tants drets com els propietaris dels diners i s’ha de buscar la manera més adequada perquè la suma dels dos factors sigui productiva i serveixi a uns i altres. No m’atreveixo a fer propostes concretes, però el sistema econòmic actual –capitalisme– està esmorteït. Em sorprèn que ningú parli d’un canvi d’aquest sistema econòmic que, anant bé, suposaria una pila d’anys portar-lo a terme. Si Catalunya aconsegueix la independència, faria falta un canvi del sistema econòmic, sumat al canvi polític.

D’altra manera, la petita Catalunya quedarà sota el control de les multinacionals, que ja hi tenen una bona base. Estic parlant de solidaritat entre els catalans. Serà molt difícil aconseguir-ho, però també ho serà aconseguir la independència. Aquesta no arribarà amb una simple proclamació, sinó com una operació econòmica i política complexa.

Els catalans o sigui la gent que viu i treballa a Catalunya és molt diversa i bona part procedent d’una immigració que encara no ha tingut ni temps d’aprendre la llengua o d’assimilar la cultura. Molts de nosaltres, que som immigrants de primera, segona, tercera o quarta generació, hauríem d’entendre aquesta gent que es juga la vida –i tot sovint la perd– per arribar a casa nostra. La gent que forma la nació ha de tenir cultura i coneixements. Si no es té ni l’una ni els altres, és com si anéssim despullats. La cultura i els coneixements permeten que ens desenvolupem econòmicament. Catalunya té un bon nivell cultural però falten molts coneixements, especialment per part de les persones més necessitades. L’educació és imprescindible. I parlo com a economista.

La nostra gent ha de viure en democràcia, és clar. Però una democràcia demana uns ciutadans que sàpiguen el que es fan. Votar en Trump als Estats Units vol dir que et guies per interessos personals o que el teu nivell educatiu i cultural és més aviat baix –i no vull ofendre ningú.