“Més carbassons i menys avions”

“Més carbassons i menys avions” és el que cridaven una part dels vuit mil manifestants a Barcelona per intentar aturar l’ampliació de l’aeroport del Prat, que de moment ja està aturada. També, en entrevistes que la televisió de Barcelona feia als manifestants, l’argumentació anava per barris, és a dir, segons el color de la ideologia que es tenia.

Com si fos una criaturada, la ministra espanyola de Transport, la catalana Raquel Sánchez, va convocar una roda de premsa urgent per comunicar-nos que no hi hauria ampliació de l’aeroport i retirava la inversió de 1.700 milions d’euros. L’argument va ser per “manca de consens”; com que no va permetre preguntes, ens vam quedar amb aquesta raó. De fet, al govern de Madrid també n’hi ha poc, de consens, però ella en culpa el govern català. La manifestació ja estava convocada i calia aprofitar-la.

Algun dia potser en sabrem alguna raó més, però és estrany aquest cop de geni i potser trobaríem alguna raó en el fet que s’havia de celebrar la reunió de la “taula de diàleg” i que ben aviat s’hauran d’aprovar els pressupostos espanyols i Pedro Sánchez necessita els vots d’ERC. La política espanyola ha entrat en una espiral de xantatges de baixa estopa quan es tracta de negociar amb Catalunya. Ara com ara cap malfiança es pot descartar.

La manifestació de diumenge va ser un prodigi de capacitat de transformació, puix l’objectiu principal pel qual s’havia convocat la manifestació, com hem dit abans, ja no tenia sentit a l’estar anul·lat el projecte, i es va aprofitar per fer un poti-poti que moltes vegades resultava una mica extravagant.

El que semblava una mena de fil conductor clar era dos conceptes que, dits així sols, no volen dir gran cosa: decreixement econòmic i canvi de model econòmic, i els dos podrien estar molt ben resumits amb el titular: “Més carbassons i menys avions.” Són gent a qui els fa por el progrés i, amb tot el dret voldrien tornar enrere, però no diuen fins on estarien disposats a recular i sacrificar-se. La resta creiem en la tecnologia i la capacitat de la ciència, com ho ha demostrat amb la pandèmia, per tal d’aportar solucions als efectes indesitjats d’un creixement descontrolat i per tant ordenant-lo fent compatible la convivència dels carbassons amb els avions.

És urgent que els catalans aclarim una posició a l’hora de pensar en el nostre futur. Si volem ser un país gran, només podrem ser-ho si pensem en gran; i hi ha una tendència en la nostra classe política, i també en una part de la societat, que és que fa una mena de basarda pensar en gran. De fet potser també és un dels obstacles que hem de vèncer i que no ens permet que tinguem grans empreses i, per compensar-ho, les hem demonitzat al temps que magnificàvem les petites i les mitjanes, sense adonar-nos que en un país “gran” totes les empreses tenen el seu rol i són molt importants. I un país que vol ser gran, o és molt industrialitzat o mai serà gran.

Hi ha dos fets ben recents que corroboren aquesta afirmació: la compra per part de la multinacional farmacèutica catalana Grifols de l’alemanya Biotest per 1.100 milions d’euros. I la compra que ha fet Hipra de l’empresa de biotecnologia GoodGut, creada per científics gironins i situada al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona. En aquest segon cas és especialment rellevant perquè la farmacèutica d’Amer consolida l’aposta per la seva divisió de salut humana amb l’esperança que ben aviat tingui en el mercat la seva vacuna conta la Covid-19. I també és determinant perquè ha comprat una start-up gironina evitant el que ens passa massa sovint, que després de l’esforç i la inversió en R+D del nostre talent són venudes a una multinacional estrangera. Avui Hipra ocupa la sisena plaça del rànquing mundial per la salut animal.

El país és el que els seus líders són, i és per això que té tanta importància la capacitat de lideratge i formació dels que han de crear el futur i no limitar-se a seguir-lo, que és el que fan els mediocres; i per això cal tenir molt clar on es vol anar i fortalesa per defensar-ho. Si no es té la fortalesa suficient, en poc temps ens convertirem en un país només de carbassons.